23.9.10

Únics - Únicos


Tots sabem, és obvi, que som diferents. Uns som alts, altres som baixos, uns som rosos altres morenos, uns som prims i altres grassos... Aquestes peculiaritats físiques les acceptem com la cosa més normal.

En canvi, no acceptem de la mateixa manera les nostres diferències interiors. Per què no superen igual la mort d’un pare els seus fills? Per què no aprenen igual els nens en una mateixa classe? Per què no riem igual després d’escoltar un mateix acudit? Som individus i com a tals som únics.

Hem de ser-ne conscients, i a l’hora aprendre a gestionar les emocions que brollen en el dia a dia de la font dels nostres pensaments. La PNL (Programació Neurolingüística) ens ajuda a entendre com pensem, com raonem i, per tant, com canalitzem les nostres emocions. A OME Coaching ens hem especialitzat en el tracte individualitzat a les persones a través del Coaching i la PNL. Perquè som únics.

Montse Falqués


Todos sabemos, es obvio, que somos diferentes. Unos somos altos, otros somos bajos, unos somos rubios y otros morenos, unos somos delgados y otros gorditos… Estas peculiaridades físicas las aceptamos como la cosa más normal.

En cambio, no aceptamos de la misma manera nuestras diferencias interiores. ¿Por qué no superan igual la muerte de un padre sus hijos? ¿Por qué no aprenden igual los niños en una misma clase? ¿Por qué no reímos igual después de escuchar un mismo chiste? Somos individuos y, como tales, somos únicos.

Tenemos que ser conscientes de ello y, a la vez, aprender a gestionar las emociones que brotan en el día a día de la fuente de nuestros pensamientos. La PNL (Programación Neurolingüística) nos ayuda a entender como pensamos, como razonamos y, por lo tanto, como canalizamos nuestras emociones. En OME Coaching nos hemos especializado en el trato individualizado a las personas a través del Coaching y la PNL. Porqué somos únicos.

Montse Falqués

15.9.10

Natura, somnis i acció - Naturaleza, sueños y acción



Divendres matí, a las 7h23 sortia el sol. Com cada dia, pujava amb el cotxe per la carretera de l’Arrabassada i a cada revolt el sol es deixava veure una mica més. Primer un quart, després la meitat i, finalment, una gran bola rogent envoltada de núvols grisos de formes i grandàries diverses. Quin contrast més espectacular! En el meu viatge em trobava envoltada de verd, d’arbres, de matolls, de fulles... que m’acompanyaven a mesura que anava pujant per la carretera. Tot un espectacle impressionant de llum i color que m’oferia la natura.

En aquest marc espectacular, el meu pensament anava recordant la tarda del dia abans. Havia compartit una sessió de treball amb un grup de companys amb l’objectiu d’anar definint els valors que, els propers anys, ens han de servir de guia per a configurar un nou projecte que portem entre mans. Treballant per esbrinar els nostres desitjos de futur i preparar un pla d’acció.

Un pla d’acció a partir dels nostres somnis. Un exercici que no acostumen a fer i que crec que és molt interessant. Us animo a que definiu el que us agradaria fer a mig i llarg termini, i a que treballeu per aconseguir-ho. Hem de ser capaços de saber el que volem i quan ho volem. Cal tenir el valor de dir-ho i, una vegada dit, és menester tenir el coratge de realitzar-ho.


Maite Ruiz - OME Coaching


Viernes por la mañana, a las 7h23 salía el sol. Como cada día, subía con el coche por la carretera de la Arrabasada y, a cada curva, el sol se dejaba ver un poco más. Primero un cuarto, después la mitad y, finalmente, una gran bola rojiza rodeada de nubes grises de distintas formas y tamaños. ¡Que contraste más espectacular! En mi viaje me encontraba rodeada verde, de árboles, de matorrales, de hojas…. que me acompañaban a medida que iba subiendo por la carretera. Un impresionante espectáculo de luz y color que me ofrecía la naturaleza.

En este marco espectacular, mi pensamiento iba recordando la tarde del día anterior. Había compartido una sesión de trabajo con un grupo de compañeros con el objetivo de ir definiendo los valores que, en los próximos años, nos tienen que servir de guía para configurar un nuevo proyecto que nos traemos entre manos. Trabajando para descubrir nuestros deseos de futuro y preparar un plan de acción.

Un plan de acción a partir de nuestros sueños. Un ejercicio que no acostumbramos a hacer y que creo que es muy interesante. Os animo a que defináis lo que os gustaría hacer a medio y largo plazo y a que trabajéis para conseguirlo. Tenemos que ser capaces de saber lo que queremos y cuando lo queremos. Hay que tener el valor de decirlo y, una vez dicho, es necesario tener el coraje de realizarlo.


Maite Ruiz - OME Coaching

12.9.10

Tecno-Emocional


Ja ha començat el curs escolar. Aquesta vegada el tema del dia són les pantalles digitals – tàctils i interactives - i els ordinadors personals. Està bé, està clar. Sempre que no s’oblidi que la tecnologia és un mitjà i no una finalitat. Un mitjà per a què? En aquest cas, per aprendre. Per aprendre què? A ser més persones i viure millor. Tots. Els altres i nosaltres. L’itinerari de la tecnologia pot ser de més curt o de més llarg recorregut però, al final del camí, ha de servir-nos per fer-nos sentir millor. Fer-nos millors. Sinó fem mal negoci.

Justament aquest desembarcament de la tecnologia a l’escola m’ha fet adonar que comencem el curs – alumnes, professors i pares -. i ja tenim una assignatura pendent. Carai! Sí, continuem sense incorporar de manera valenta i decidida la gestió de les emocions en el projecte curricular de la nostra canalla. Una habilitat que cal aprendre i entrenar. Una habilitat sense la qual els coneixements i la tecnologia són com una brúixola al costat d’un iman.


Ya ha empezado el curso escolar. En esta ocasión, el tema del día son las pantallas digitales – táctiles e interactivas – y os ordenadores personales. Está bien, claro. Siempre que no olvidemos que la tecnología es un medio y no una finalidad. ¿Un medio para qué? En este caso, para aprender. ¿Para aprender qué? A ser más personas i vivir mejor. Todos. Nosotros y los demás. El itinerario de la tecnología puede ser de menor o de mayor recorrido pero, al final del camino, debe servir para hacernos sentir mejor. Hacernos mejores. Si no es así, hacemos mal negocio.

Justamente este desembarco de la tecnología en la escuela ha hecho que me de cuenta que empezamos el curso – alumnos, profesores y padres – y ya tenemos una asignatura pendiente. ¡Caramba! Sí, continuamos sin incorporar, de manera decidida y valiente, la gestión de las emociones en el proyecto curricular de nuestros chavales. Una habilidad que es necesario aprender y entrenar. Una habilidad sin la que los conocimientos y la tecnología son como un brújula al lado de un imán.