22.4.11

Salut - Salud

En tot el debat sobre la salut pública trobo a faltar la referència a mesures adreçades a la prevenció de la necessitat d'anar als CAP i als Hospitals. Com per exemple, mesures:

• Que eduquin i treballin per un ús responsable dels equipaments sanitaris i un consum adequat dels medicaments.

• Que s’enfoquin a la millora de la salut de les persones de manera preventiva: alimentació, exercici físic, ritmes de treball, ...

• Que tinguin com a fita principal el benestar integral de les persones.

No estem parlant de canviar un tipus de despesa per una altre. Es tracta de buscar altres maneres de fer, allunyades de la síndrome de nou ric que hem viscut els darrers anys.

A més hem de tenir en compte altres despeses derivades i sovint no comptabilitzades directament en la factura sanitària. Per exemple, l’eliminació orgànica dels medicaments a través dels sistemes de sanejament d’aigües residuals. S’estan produint problemes en els sistemes de potabilització de les aigües degut a les concentracions de compostos que no s’eliminen amb els sistemes actuals de tractament.

Sense parlar del cost que suposa la gestió i eliminació dels medicaments que no es consumeixen i es recullen, com a residus, a través del corresponent sistema integrat de gestió o van a parar a les escombraries.

Aquí no s’hi pot fer res? Veig el debat actual com la punta del iceberg: només actuem sobre les conseqüències i segurament hauríem d'anar a les causes que han fet entrar en col•lapse el model. Per això ens calen unes grans dosis de generositat i d’equanimitat.

Què podem fer? Crec que no és responsabilitat exclusiva del govern de torn, els gestors del sistema sanitari, els professionals o les empreses del sector, sinó de cadascun de nosaltres.

Per començar, una manera d’intel•ligent de fer és cuidar-nos més. La manera més directa d’estalviar el cost sanitari és evitar que s’hagi de produir. Cuidem-nos!



En todo el debate sobre la salud pública echo de menos la referencia a medidas dirigidas a la prevención de la necesidad de ir a los CAP y los Hospitales. Como por ejemplo, medidas:

• Que eduquen y trabajen por un uso responsable de los equipamientos sanitarios y un consumo adecuado de los medicamentos.

• Que se enfoquen a la mejora de la salud de las personas de manera preventiva: alimentación, ejercicio físico, ritmos de trabajo, …

• Que tengan como meta principal el bienestar integral de las personas.

No estamos hablando de cambiar un tipo de gasto por otro. Se trata de buscar otras maneras de hacer, alejadas del síndrome de nuevo rico que hemos vivido los últimos años.

Además debemos tener en cuenta otros gastos derivados y a menudo no contabilizadas directamente en la factura sanitaria. Por ejemplo, la eliminación orgánica de los medicamentos a través de los sistemas de saneamiento de aguas residuales. Se están produciendo problemas en los sistemas de potabilización de las aguas debido a las concentraciones de compuestos que no se eliminan con los sistemas actuales de tratamiento.

Sin hablar del coste que supone la gestión y eliminación de los medicamentos que no se consumen y se recogen, como residuos, a través del correspondiente sistema integrado de gestión o van a parar a la basura.

¿Aquí no se puede hacer nada? Veo el debate actual como la punta del iceberg: sólo actuamos sobre las consecuencias y seguramente tendríamos que ir a las causas que han hecho entrar en colapso el modelo. Para eso necesitamos unas grandes dosis de generosidad y de ecuanimidad.

¿Qué podemos hacer? Creo que no es responsabilidad exclusiva del gobierno de turno, los gestores del sistema sanitario, los profesionales o las empresas del sector, sino de cada uno de nosotros.

Para empezar, una manera de inteligente de actuar es cuidarnos más. La manera más directa de ahorrar el coste sanitario es evitar que vaya a producirse. Cuidémonos!

18.4.11

PIMEC Baix Llobregat


Constitució de la nova Comissió Executiva de PIMEC Baix Llobregat de la que formem part activa.

Constitución de la nueva Comisión Ejecutiva de PIMEC Baix Llobregat de la que formamos parte activa.


Font/Fuente: La Bústia del Baix Llobregat Nord - nº 39 - Abril 2011

15.4.11

Bonus?

Només un dia després d'anunciar una possible retallada del 20% de la plantilla de Telefónica (6.400 llocs de treball) els pròxims tres anys, la companyia de telecomunicacions ha proposat un pla d'incentius a llarg termini en accions per premiar els seus directius, per al qual la firma destinarà un "màxim de 450 milions d'euros". elPeriodico.com


És una llàstima que l’empresa Telefónica estigui desaprofitant una ocasió immillorable per a traslladar a la societat que hi ha una manera diferent de fer front a la crisi. Que hi ha una manera diferent de gestionar les persones i els recursos.

Quan va començar la crisi semblava que tots sentíem la necessitat d’innovar i fer pinya en la cerca de nous models de gestió. Encara ara ens anem repetint la necessitat de recuperar valors com l’esforç, la generositat i l’agraïment o la paciència enfront la bogeria del benefici avui i la crisi demà.

Des d’OME seguirem apostant per orientar, entrenar i motivar cap a models de vida i gestió socialment responsables, econòmicament viables i respectuosos amb el nostre medi.

“La millor revenja d’un enemic és no assemblar-se-li” (Marc Aureli)


Tan solo un día después de anunciar un posible recorte del 20% de la plantilla de Telefónica (6.400 puestos de trabajo) en los próximos tres años, la compañía de telecomunicaciones ha propuesto un plan de incentivos a largo plazo en acciones para premiar a sus directivos, para el que la firma destinará un "máximo de 450 millones de euros".
elPeriodico.com


Es una lástima que la empresa Telefónica esté desaprovechando una ocasión inmejorable para trasladar a la sociedad que hay una manera diferente de hacer frente a la crisis. Que hay una manera diferente de gestionar las personas y los recursos.

Cuando comenzó la crisis parecía que todos sentíamos la necesidad de innovar y cerrar filas en la búsqueda de nuevos modelos de gestión. Aunque ahora nos vamos repitiendo la necesidad de recuperar valores como el esfuerzo, la generosidad y el agradecimiento o la paciencia frente a la locura del beneficio hoy y la crisis mañana.

Desde OME seguiremos apostando por orientar, entrenar y motivar hacia modelos de vida y gestión socialmente responsables, económicamente viables y respetuosos con nuestro medio.

“La mejor manera de vengarse de un enemigo es no parecérsele” (Marco Aurelio)

8.4.11

Temps difícils? / ¿Tiempos difíciles?

Acostumem a anomenar temps difícils aquells en què ens fem conscients dels canvis, consubstancials a la nostra vida i al patiment que comporta la pèrdua de determinades coses sense les quals creiem que no podem ser o fer.

Però el canvi és continu encara que no en siguem conscients. Contínuament “perdem” coses encara que no ens adonem. I així perdem l’oportunitat d’aprofitar aquestes situacions per a entrenar-nos en allò que diem “la gestió del canvi”. Segurament seria més correcte dir “gestió de les oportunitats que ofereix el canvi”.

Els temps són això, temps. El canvi és això, canvi. És la nostra actitud la que farà que siguin fàcils o difícils, que ens ofereixin oportunitats o que ens creïn problemes.



Acostumbramos a llamar tiempos difíciles a aquellos que nos hacen conscientes de los cambios, consustanciales a nuestra vida y al sufrimiento que comporta la pérdida de determinadas cosas sin las que creemos que no podemos ser o hacer.

Pero el cambio es continuo aunque no seamos conscientes. Continuamente “perdemos” cosas aunque no nos demos cuenta. Y así perdemos la oportunidad de aprovechar estas situaciones para entrenarnos en aquello que hemos dado en llamar “la gestión del cambio”. Bien, seguramente sería más correcto denominarla “gestión de las oportunidades que ofrece el cambio”.

Los tiempos son eso, tiempos. El cambio es eso, cambio. Es nuestra actitud la que hará que sean fáciles o difíciles, que nos ofrezcan oportunidades o que nos creen problemas.

4.4.11

Enraonar / Hablar


















Els passats dies 23 i 24 de Març es va celebrar el 3er Congrés del Tercer Sector Social. Més de 1.700 persones hi assistiren i molts varen ser els col•loquis, les taules temàtiques i les àgores d’experiències. Tots ells moments de reflexió en relació a les actuacions de les entitats del tercer sector, el seus fins, les seves missions i els valors i les actuacions del seus professionals i voluntaris.

M’agradaria comentar un tema que en va fer pensar. Es parlava de la ètica, la filosofia i del fet de treballar la capacitat d’enraonar. Una capacitat aquesta que potser estem perdent, tal com va apuntar en Joan Canimas, (Coordinador científic de l’observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció social, OEAIS).

El concepte d’enraonar s’entén com la capacitat d’ establir diàlegs amb altres per anar formant el nostre pensament. La majoria de les vegades dialoguem per a imposar les nostres idees i no escoltem als altres, mantenint al final de la conversa els mateixos pensaments que al començament de la mateixa. A més, pensem que si els altres no han canviat és el seu problema, sense tenir en compte que enraonar és més un apropament i un entendre’s, que no el fet de defensar les nostres idees, sense escoltar les dels altres.

Conclusió: Dediquem més temps a enraonar i menys a imposar!


Los pasados días 23 y 24 de Marzo se celebró el 3er Congreso del Tercer Sector Social. Más de 1.700 personas asistieron y muchos fueron los coloquios, las mesas temáticas y las ágoras de experiencias. Todos ellos momentos de reflexión en relación a las actuaciones de las entidades del tercer sector, sus fines, sus misiones y los valores y las actuaciones de sus profesionales y voluntarios.


Me gustaría comentar un tema que me dio que pensar. Se hablaba de la ética, la filosofía y del hecho de trabajar la capacidad de hablar. Una capacidad ésta que quizás estamos perdiendo, tal y como apuntó Joan Canimas, (Coordinador científico del observatorio de Ética Aplicada a la Intervención social, OEAI).


El concepto de hablar se entiende como la capacidad de establecer diálogos con otros para ir formando nuestro pensamiento. La mayoría de las veces dialogamos para imponer nuestras ideas y no escuchamos a los demás, manteniendo al final de la conversación los mismos pensamientos que al comienzo de la misma. Además, pensamos que si los demás no han cambiado es su problema, sin tener en cuenta que hablar es más un acercamiento y un entenderse, que no el hecho de defender nuestras ideas, sin escuchar las de los demás.


Conclusión: ¡Dediquemos más tiempo a hablar y menos a imponer!