Espurnes de consciència - Chispas de conciencia

"De manera plàcida es pot sacsejar el món" (Mahatma Gandhi)

Els períodes de vacances et donen oportunitat de connectar amb la vida de manera diferent a com ho fas durant l'activitat habitual. El descans actiu o passiu, els retirs, les passejades, els viatges, les trobades,... si els amanim amb l'oli de la consciència plena tenen millor gust.

Aquesta amanida fa més fàcil i estimula l’aprenentatge que et dona cada experiència viscuda. Tot i que, a vegades, no ho captem de primeres i necessitem que vagi decantant. Essent el mateix procés de decantació un aprenentatge per ell mateix.

Per a mi aquest mes d'agost ha tingut el nom de Paciència. Aprenent a ser pacient. La paciència obra la porta a l'acceptació del què hi ha a cada moment. Acceptació que és exercici de llibertat i responsabilitat personals i que dona pas a una consciència oberta.

Quan t'obres a l'experiència d'aquesta consciència estàs en condicions de connectar amb la base de bondat i compassió que tots portem incorporades de sèrie. Aquesta manera de ser i fer evita l’estrès post-vacances, que cada any omple unes quantes pàgines dels diaris i revistes, t’omple de força i t’inspira de cara al nou període que arriba. 

Encara que siguin espurnes de consciència.



Los periodos de vacaciones te dan la oportunidad de conectar con la vida de manera distinta a cómo lo haces durante la actividad habitual. El descanso activo o pasivo, los retiros, los paseos, los viajes, los encuentros,... si los aliñamos con el aceite de la conciencia plena tienen mejor gusto.

Esta ensalada hace más fácil y estimula el aprendizaje que te da cada experiencia vivida. A pesar de que, a veces, no lo captamos a simple vista y necesitamos que vaya decantando. Siendo, el mismo proceso de decantación, un aprendizaje por si mismo.

Para mí este mes de agosto ha tenido el nombre de Paciencia. Aprendiendo a ser paciente. La paciencia abre la puerta a la aceptación de lo qué hay en cada momento. Aceptación que es ejercicio de libertad y responsabilidad personal y que da paso a una conciencia abierta.

Cuando te abres a la experiencia de esta conciencia estás en condiciones de conectar con la base de bondad y compasión que todos traemos incorporadas de serie.

Esta manera de ser y hacer evita el estrés post-vacacional, que cada año llena unas cuántas páginas de los periódicos y revistas, te llena de fuerza y te inspira de cara al nuevo periodo que llega.

Aunque sean chispas de conciencia.

MINDFULNESS - PROGRAMA MBSR TARDOR - 2014

Ja hem obert les inscripcions per a la nova edició del curs de Mindfulness i Reducció d'Estrès a Martorell. 

El Programa s'imparteix en 8 sessions en grup de 2:30 hores amb freqüència setmanal i 1 dia de pràctica intensiva de 8h. La nova edició es desenvoluparà durant els dilluns dels mesos d'octubre i novembre d'aquest any. 

Les sessions és realitzen en grups reduïts i alternant moments de silenci, pràctica, explicacions i altres de diàleg col·lectiu sobre les millors estratègies per afrontar l'estrès o les emocions difícils, buscant sempre aplicacions pràctiques per la vida quotidiana.

Per informació i reserves: info@omeespais.com o al telèfon 937 742 284 

Recorda que els grups són reduïts i les places limitades.

DEIXA PASSAR LA LLUM - DEJA ENTRAR LA LUZ

Hi ha moments on la lletra i el so d'una cançó et connecten profundament amb l'experiència del moment. Aquest ha estat el cas en escoltar la peça composta i interpretada per Leonard Cohen, "Anthem" (Himnes).  

Si a més li sumes la interpretació visual, a través de YouTube[i] per exemple, el gaudi de la cançó esdevé encara més profund. Més ple de detalls que t'agradaria fer, veure i viure a l'esdevenir de la vida quotidiana. Cap al final de la peça, el vídeo ens mostra l'agraïment i l'amabilitat amb què Cohen presenta els músics i cantants que l'han acompanyat.  Aquestes imatges són una mostra d'aquests detalls que marquen diferències i composen per elles mateixes una simfonia visual. Cada mirada, cada rialla, cada moviment del cos, d'un i altres, són una expressió de comunió. 

La cançó t'envolta i et transporta. Hi ha un paràgraf de la cançó, de la tornada, que m'arriba de manera especial:

"Oblida la teva ofrena perfecta

Hi ha una esquerda en tot 

És per ella per on passa la llum"

El reconeixement de la nostra fragilitat és el primer pas per enfortir nos. L'acceptació de la nostra feblesa com a primer pas per a transformar-la. Només buidant-nos de tot allò que ens enfarfega podem deixar entrar lo nou que ens regenera i ens dona força per acomplir els nostres objectius i arribar a la meta. És a través les escletxes que entra la llum, no a través de pètries i emmurallades parets. És mentre hi ha fosca nit que podem veure millor la llum de les estrelles.

Creiem que llum i foscor, saber i ignorància, blanc i negre, ple i buit, són categories oposades quan més aviat són complementàries. No tenen existència l'una sense l'altre en aquest món que ens toca viure. Són cares d'una mateixa moneda virtual, que només ho són en la mesura que els hi donem vida. Però per adonar-se'n cal mirar amb i des de la serenor, cal veure amb els ulls del cor, com deia el Petit Príncep, doncs "allò que és essencial és invisible als ulls".

La serenor és el fruit de l'acceptació que es desplega quan deixem de lluitar contra els molins de vent que són les nostres pors infundades i el neguit de voler interpretar un personatge que no som.

"Oblida la teva ofrena perfecta

Hi ha una esquerda en tot

És per ella per on passa la llum"

(Article original en català publicat al portal aMartorell http://www.amartorell.com/html/public/portal?showContent=SECCIONS&content=1338237)

Hay momentos donde la letra y el sonido de una canción te conectan profundamente con la experiencia del momento. Éste ha sido el caso al escuchar la pieza compuesta e interpretada por Leonard Cohen, " Anthem " (Himnos).

Si además le sumas la interpretación visual, a través de YouTube por ejemplo, el disfrute de la canción se vuelve aún más profundo. Más lleno de detalles que te gustaría hacer, ver y vivir en el devenir de la vida cotidiana. Hacia el final de la pieza, el vídeo nos muestra el agradecimiento y la amabilidad con que Cohen presenta los músicos y cantantes que le han acompañado. Estas imágenes son una muestra de estos detalles que marcan diferencias y componen por sí mismas una sinfonía visual. Cada mirada, cada sonrisa, cada movimiento del cuerpo, de uno y otros, son una expresión de comunión.La canción te envuelve  y te transporta.

Hay un párrafo de la canción, en su estribillo, que me llega de manera especial:

“Olvida tu ofrenda perfecta
Hay una grieta en todo
Es por ella por donde entra la luz”

Reconocer nuestra fragilidad es el primer paso para fortalecernos. La aceptación de nuestra debilidad como el primer paso para transformarla. Sólo vaciándonos de todo aquello que nos bloquea podemos dejar entrar lo nuevo que nos regenera y nos da fuerza para cumplir nuestros objetivos y llegar a la meta. Es a través de las grietas que entra la luz, no a través de pétreas y amuralladas paredes. Es mientras reina la noche oscura que podemos ver mejor la luz de las estrellas.

Creemos que luz y oscuridad, saber e ignorancia, blanco y negro, lleno y vacío, son categorías opuestas cuando más bien son complementarias. No tienen existencia la una sin la otra en este mundo que nos toca vivir. Son caras de una misma moneda virtual, que sólo lo son en la medida que les damos vida. Pero para darse cuenta hay que mirar con y desde la serenidad, hay que ver con los ojos del corazón, como decía el Principito, pues " lo esencial es invisible a los ojos”.

La serenidad es el fruto de la aceptación que se despliega cuando dejamos de luchar contra los molinos de viento que son nuestros miedos infundados y la desazón de querer interpretar un personaje que no somos.

“Olvida tu ofrenda perfecta

Hay una grieta en todo

Es por ella por donde entra la luz”

(Artículo original en catalán publicado en el portal aMartorell http://www.amartorell.com/html/public/portal?showContent=SECCIONS&content=1338237)

---

[i] Anthem - Leonard Cohen. http://youtu.be/_e39UmEnqY8

Felicitat i bé comú - Felicidad y bien común

Reprenc en aquesta entrada una reflexió que feia el 2007 i que em sembla més viva que mai en el moment actual. I el seu títol fa referència a una cita del poeta i dramaturg anglès Georges Chapman (1559 – 1634):

"Un home feliç és un bé comú"

La vaig triar perquè el tractament que fa de la felicitat és doblement suggeridor:

• D’una banda, ens porta al vessant personal, el que fa referència a l’individu. La felicitat il·lustra el resultat que hauríem d’esperar de la nostra experiència com éssers humans. Felicitat entesa en un sentit aristotèlic i també en un sentit transcendent.

• D’altra banda, tenim el vessant col·lectiu, aquell que fa referència al social. La felicitat fa que l’home esdevingui un bé i entri així en el terreny del moral. De què és bo, no només per l’individu, sinó per la comunitat.

Reprendo en esta entrada una reflexión que hacía en 2007 y que me parece más viva que nunca en el momento actual. Y su título hace referencia a una cita del poeta y dramaturgo inglés Georges Chapman (1559 - 1634): 

"Un hombre feliz es un bien común" 

La elegí porqué el tratamiento que hace de la felicidad es doblemente sugerente: 

• Por un lado, nos lleva a la vertiente personal, la que hace referencia al individuo. La felicidad ilustra el resultado que deberíamos esperar de nuestra experiencia como seres humanos. Felicidad entendida en un sentido aristotélico y, también, en un sentido trascendente. 

• Por otro lado, tenemos la vertiente colectiva, aquella que hace referencia a lo social. La felicidad hace que el hombre se convierta en un bien y entre así en el terreno de lo moral. De lo que es bueno, no sólo para el individuo, sino para la comunidad.

Tempus fugit de pressa - Tempus fugit deprisa

He agafat el títol d'una inscripció que figura en un rellotge de sol al municipi de Sarrià de Ter (Girona), per a fer una petita reflexió sobre el temps.

Parlem d'un temps passat que no existeix, d'un temps present que és passat amb només pronunciar-lo i d'un temps futur que encara no és. Però encara és més paradoxal la nostra relació amb ell .

En la meva activitat professional, també en la personal , la gestió del temps ha passat a ser un dels temes recurrents de conversa. Antics companys , clients , col·laboradors o amics et confessen que un dels seus grans problemes és l'organització i la gestió del seu temps. 

Tenen la sensació que la seva agenda té vida pròpia i es rebel·la de manera continuada per evitar fer tot el que s'hi preveu o s'hi escriu. Quan vas aprofundint, a través d'una de les millors eines de coneixement què és la pregunta, descobreixes moltes coses:

1. Sabem el que volem? Hi ha una manca generalitzada de formalització conscient i explícita dels nostres objectius, d'allò que volem aconseguir, en els diferents àmbits de la nostra vida.
2. Com ho podem aconseguir? Fruit d'això, no hi ha una veritable planificació activa del temps. Les agendes es construeixen més aviat a partir de les necessitats de temps dels altres i dels fets consumats .

Així doncs , l'arrel del problema rau en la manca d'una consciència clara de que volem ser i fer. Hem d'explicitar els nostres objectius i les tasques que han de conduir-nos a assolir-los. Sense això, és lògic que ens falti temps perquè vivim en el temps dels altres.

Viktor Frankl* diu que nosaltres no ens inventem el sentit de la nostra vida sinó que el descobrim. L'anem descobrint quan responem de manera personal i única als reptes i situacions sobre els quals la pròpia vida ens interroga a la recerca de sentit.

Tempus fugit de pressa. No sabem fins on arriba ni quan acaba, però sabem que és finit. Diferir el nostre benestar al futur és com a mínim un exercici arriscat.

He tomado prestado el título de una inscripción que figura en un reloj de sol en el municipio de Sarriá de Ter (Girona) para hacer una pequeña reflexión sobre el tiempo.

Hablamos de un tiempo pasado que no existe, de un tiempo presente que es pasado con solo pronunciarlo y de un tiempo futuro que todavía no es. Pero todavía es más paradójica nuestra relación con él.

En mi actividad profesional, también en la personal, la gestión del tiempo ha pasado a ser uno de los temas recurrentes de conversación. Antiguos compañeros, clientes, colaboradores o amigos te confiesan que uno de sus grandes problemas es la organización y la gestión de su tiempo.

Tienen la sensación que su agenda tiene vida propia y se rebela de manera continuada para evitar hacer todo lo que en ella se prevé o se escribe. Cuando vas profundizando a través de una de las mejores herramienta de conocimiento, la pregunta, descubres muchas cosas:

1. ¿Sabemos lo que queremos? Existe una falta generalizada de formalización consciente de nuestros objetivos, de aquello que queremos conseguir, en nuestros distintos ámbitos de la vida.
2. ¿Cómo lo podemos conseguir? Fruto de lo anterior, no existe una verdadera planificación activa del tiempo. Las agendas se construyen más bien a partir de las necesidades de tiempo de los otros y de los hechos consumados.

Así pues, la raíz del problema estriba en la falta de una consciencia clara de lo que queremos ser y hacer. Debemos explicitar nuestros objetivos así como las tareas que deben conducirnos a alcanzarlos. Sin eso, es lógico que nos falte tiempo porqué vivimos en el tiempo de los otros.

Viktor Frankl* dice que nosotros no nos inventamos el sentido de nuestra vida sino que lo descubrimos. Lo descubrimos cuando respondemos de manera personal y única a los retos y situaciones sobre los que la propia vida nos interroga en busca de sentido. 

Tempus fugit deprisa. No sabemos hasta dónde llega ni cuando acaba, pero sabemos que es finito. Diferir nuestro bienestar al futuro es cuanto menos un ejercicio arriesgado. 

MINDFULNESS: Tallers introductoris - Talleres introductorios

El mes de febrer iniciem els Tallers de Mindfulness a Martorell. El dissabte 1 de febrer farem el primer Taller d'Introducció a Mindfulness. Horari: 09h00 - 13h30. Preu: 50 €. Destinat a conèixer i familiaritzar-te amb els principis de Mindfulness (Atenció Plena). Aprendràs les tècniques bàsiques per a desenvolupar la teva atenció i portar aquests principis de la pràctica a la teva vida quotidiana.Pots formalitzar la teva inscripció escrivint a info@omemindfulness.com o telefonant al 937 742 284. Visita'ns a www.omemindfulness.com 


En febrero iniciamos los Talleres de Mindfulness en Martorell. El sábado 1 de febrero impartiremos el primer Taller de Introducción a Mindfulness. Horario: 09h00 - 13h30. Precio: 50 €. Destinado a conocer y familiarizarte con los principios de Mindfulness (Atención Plena). Aprenderás las técnicas básicas para desarrollar tu atención y llevar estos principios de la práctica en tu vida quotidiana. Puedes formalizar tu inscripción escribiendo a info@omemindfulness.com o llamando al 937 742 284. Visítanos en www.omemindfulness.com

Essència - Esencia

Quan ens trobem amb problemes de relació amb altres persones, és habitual que pensem que són els altres qui tenen el problema o que són ells la causa del problema. En el cas dels adolescents, o dels joves, aquesta actitud acostuma a ser encara més freqüent. Encara més potser quan aquests són els nostres fills o filles.

Correm el risc de veure l’adolescència i la joventut com una “etapa difícil”, una mena de “passa” que cal que els adolescents superin: una grip de sensacions, emocions i pensaments. I potser ens perdem una fase vital dels seu desenvolupament on podem veure'ls com a persones que poden contagiar-nos els valors positius que germinen al seu cervell i que possiblement nosaltres hem deixat oblidats pel camí.

El sempre enginyós Dr. Dan Siegel en parla al seu darrer llibre: “Brainstorm: The power and purpose of the teenage brain” (Pluja d’idees: el poder i el propòsit del cervell de l’adolescent) i proposa un acrònim per a sintetitzar l’essència d'aquest sentir-se feliç i viu que acompanya aquesta etapa tan especial:

ESSENCE (Essència):

ES (Emotional Spark): Espurna emocional. Llavor de vitalitat i de donar sentit a la vida.

SE (Social Engagement): Compromís social. Cercant relacions que siguin mútuament enriquidores.

N (Novelty): Novetat. Innovant, cercant noves experiències que estimulin els nostres sentits i emocions a través de nous i excitants camins.  

CE (Creative exploration): Exploració creativa. Somiant nous conceptes i idees. Fent servir la nostra imaginació per a caminar per nous viaranys que ampliïn la nostra consciència.

En definitiva, aprenent a viure i a veure la vida a través de l'observació atenta sense judicis previs. Una atenció oberta a l'experiència de cada moment i que no posa etiquetes.

Cuando nos encontramos con problemas de relación con otras personas, es habitual que pensemos que son los demás los que tienen el problema o que ellos mismos son la causa del problema . En el caso de los adolescentes, o de los jóvenes, esta actitud suele ser aún más frecuente. Más aún quizás cuando éstos son nuestros hijos o hijas.

Corremos el riesgo de ver la adolescencia y la juventud como una "etapa difícil", una especie de "enfermedad" que es necesario que los adolescentes pasen: una gripe de sensaciones, emociones y pensamientos. Y quizás nos perdemos una fase vital de su desarrollo donde podemos verlos como personas que pueden contagiarnos los valores positivos que germinan en su cerebro y que posiblemente nosotros hemos dejado olvidados en el camino.

El siempre ingenioso Dr. Dan Siegel habla de ello en su último libro: "Brainstorm: The power and purpose of the teenage brain" (Lluvia de ideas: el poder y el propósito del cerebro del adolescente) y propone un acrónimo para sintetizar la esencia de este sentirse feliz y vivo que acompaña esta etapa tan especial:

ESSENCE (Esencia):

ES (Emotional Spark): Chispa emocional. Semilla de vitalidad y de dar sentido a la vida.

SE (Social Engagement): Compromiso social. Buscando relaciones que sean mutuamente enriquecedoras.

N (Novelty): Novedad. Innovando, buscando nuevas experiencias que estimulen nuestros sentidos y emociones a través de nuevos y excitantes caminos.

CE (Creative exploración): Exploración creativa. Soñando nuevos conceptos e ideas. Usando nuestra imaginación para caminar por nuevos senderos que amplíen nuestra conciencia.

En definitiva, aprendiendo a vivir ya ver la vida a través de la observación atenta sin juicios previos. Una atención abierta a la experiencia de cada momento y que no pone etiquetas.