16.3.14

Felicitat i bé comú - Felicidad y bien común


Reprenc en aquesta entrada una reflexió que feia el 2007 i que em sembla més viva que mai en el moment actual. I el seu títol fa referència a una cita del poeta i dramaturg anglès Georges Chapman (1559 – 1634):

"Un home feliç és un bé comú"

La vaig triar perquè el tractament que fa de la felicitat és doblement suggeridor:
  • D’una banda, ens porta al vessant personal, el que fa referència a l’individu. La felicitat il·lustra el resultat que hauríem d’esperar de la nostra experiència com éssers humans. Felicitat entesa en un sentit aristotèlic i també en un sentit transcendent.
  • D’altra banda, tenim el vessant col·lectiu, aquell que fa referència al social. La felicitat fa que l’home esdevingui un bé i entri així en el terreny del moral. De què és bo, no només per l’individu, sinó per la comunitat.


Reprendo en esta entrada una reflexión que hacía en 2007 y que me parece más viva que nunca en el momento actual. Y su título hace referencia a una cita del poeta y dramaturgo inglés Georges Chapman (1559 - 1634): 

"Un hombre feliz es un bien común" 

La elegí porqué el tratamiento que hace de la felicidad es doblemente sugerente: 

  • Por un lado, nos lleva a la vertiente personal, la que hace referencia al individuo. La felicidad ilustra el resultado que deberíamos esperar de nuestra experiencia como seres humanos. Felicidad entendida en un sentido aristotélico y, también, en un sentido trascendente. 

  • Por otro lado, tenemos la vertiente colectiva, aquella que hace referencia a lo social. La felicidad hace que el hombre se convierta en un bien y entre así en el terreno de lo moral. De lo que es bueno, no sólo para el individuo, sino para la comunidad.