
8.11.11
29.10.11
Ecodisseny personal – Ecodiseño personal

Medi, organitzacions i persones interrelacionant-se de manera equilibrada per tal que puguem gaudir d’un benestar durable, individual i col·lectiu, que no té en compte només les nostres necessitats sinó la dels altres éssers i recursos naturals. Està molt bé. La situació de crisi global es pot dir que ens condueix, de manera tossuda, cap models més responsables amb la vida.
Mentre assistia a la presentació del programa, em preguntava però, i què passa amb l’ecodisseny personal? Estem incorporant aquests criteris ambientals al nostre cicle de vida interior? Podem pensar que es consolidin valors a l’exterior sinó els tenim vius a l’interior? Podem innovar fora si estem encallats a dins?
Més preguntes que respostes. I això és el que ens agrada a OME. Compartir la reflexió per a trobar respostes. Orientar, motivar i entrenar per ajudar a l’ecodisseny personal.
El pasado martes por la tarde se presentó el documento base del Programa Catalán de Ecodiseño (ECODISCAT) para el periodo 2011 a 2015. Dice el programa que el ecodiseño se entiende como la incorporación de criterios ambientales en las diferentes fases del ciclo de vida de los productos y servicios. Diría que va más allá de los criterios ambiental y deberíamos hablar de sostenibilidad - las acciones hacia el medio - y responsabilidad social, las acciones en el seno de las organizaciones o grupos. No importa si son estados, empresas, instituciones, ONG, familias o asociaciones de vecinos.
8.10.11
Qui diu que no és pot canviar?/¿Quien dice que no se puede cambiar?
Espai OME COACHING RADIO, dimecres 5 d'octubre de 2011.
Espacio OME COACHING RADIO, miércoles 5 de octubre de 2011.
3.10.11
La qualitat de vida / La calidad de vida
Si bé l’interès per a la qualitat de vida existeix des de fa molt de temps, el concepte com a tal amb la preocupació per a la seva avaluació sistemàtica i científica comença a popularitzar-se a la dècada dels 60. En aquests moments és un concepte que comença a estar en perill donada la situació del país. Es diu que hem viscut molt bé, que mai estarem com hem estat fins ara, que els nostres fills viuran pitjor que ho hem fet nosaltres...
A la vista de tanta amenaça, m’agradaria donar un toc de positivisme i valorar com deia al principi que la qualitat de vida depèn també de factors personals que està a les nostres mans poder treballar, per tal de millorar la nostra qualitat de vida i trobar-nos millor. Hem avançat força en orientar els nostres objectius a cuidar la nostra salut per tal de prevenir problemes físics. Això ho tenim molt clar: fem esport, anem al gimnàs, vigilem la nostra alimentació...
Però fem accions per a orientar els nostres objectius a tenir una bona salut emocional? Unes bones relacions personals? Una bona autodeterminació i una eficaç presa de decisions? Treballem la nostra capacitat d’escollir ?...
Potser podríem fer una petita reflexió analitzar els nostres punts febles i fer un pla d’acció per a millorar, de ben segur que així milloraríem també la nostra qualitat de vida.
Endavant! Si volem, podem.
La calidad de vida es un concepto utilizado para evaluar el bienestar global de individuos y de sociedades, que no debe ser confundido con el concepto de nivel de vida que está enfocado, principalmente, los ingresos y poder adquisitivo.
Los indicadores de calidad de vida incluyen, además de elementos de riqueza y empleo, aspectos en relación al ambiente físico, la salud física y la emocional, las relaciones interpersonales, el desarrollo personal, la autodeterminación, la inclusión social.... Es un concepto multidimensional influenciado por diferentes factores, los personales, los ambientales y su interacción.
Si bien el interés por la calidad de vida existe desde hace mucho tiempo, el concepto como tal con la preocupación para su evaluación sistemática y científica comienza a popularizarse en la década de los 60. En estos momentos es un concepto que empieza a estar en peligro dada la situación del país. Se dice que hemos vivido muy bien, que nunca estaremos como hemos estado hasta ahora, que nuestros hijos vivirán peor de lo que nosotros lo hemos hecho...
A la vista de tanta amenaza, me gustaría dar un toque de positivismo y valorar como decía al principio que la calidad de vida depende también de factores personales que está en nuestras manos poder trabajar, para mejorar nuestra calidad de vida y encontrarnos mejor. Hemos avanzado bastante en orientar nuestros objetivos a cuidar nuestra salud para prevenir problemas físicos. Esto lo tenemos muy claro: hacemos deporte, vamos al gimnasio, vigilamos nuestra alimentación...
Pero ¿hacemos acciones para orientar nuestros objetivos a tener una buena salud emocional? ¿Unas buenas relaciones personales? ¿Una buena autodeterminación y una eficaz toma de decisiones? ¿Trabajamos nuestra capacidad de elegir? ...
Quizá podríamos hacer una pequeña reflexión analizar nuestros puntos débiles y hacer un plan de acción para mejorar, seguro que así mejoraríamos también nuestra calidad de vida.
Adelante! Si queremos, podemos.
23.9.11
Espais de Benestar OME Coaching
Volem agrair des d'aquí als treballadors de Ràdio Martorell per la seva bona disposició i gran ajuda.
Queremos agradecer desde aquí a los trabajadores de Radio Martorell por su buena disposición y su gran ayuda.
9.8.11
Claus per a millorar - Claves para mejorar
Quan veig l’evolució positiva dels processos de coaching m’adono que hi ha alguns signes que són comuns a la majoria. La pròpia voluntat de millora i el compromís personal per aconseguir passar d’una situació actual a una situació desitjada, en són alguns d’ells. Són el punt de sortida. Un bon punt de sortida i amb ells s’inicia un camí de descoberta que sovint no podíem ni imaginar abans de començar.
Reflexionant sobre alguns dels darrers processos en els que he participat, he identificat tres elements clau:
1. Descobrir les emocions. Conèixer-les i gestionar-les adequadament és fonamental. Ve essent una constant veure lo puc acostumats que estem a identificar les nostres emocions:
a. El tipus d’emocions que sentim
b. D’on venen i què les produeix?
2. Donar-se un vot de confiança. A un mateix i també als altres. L’un afavoreix l’autoestima i l’altre afavoreix l’estima. Ambdós són complementaris i et faciliten la presa decisions.
3. Estar disposat a expandir límits. De fet, al principi, costa tanmateix acceptar que tenim límits que ens hem posat nosaltres mateixos. Costa adonar-se que no són ni veritats incontestables ni murs infranquejables. En el moment que els acceptem i sortim de la nostra zona de comoditat, s’obre davant nostre un panorama nou i enriquidor que ens esperona a seguir i seguir i seguir...
quan l’oportunitat truca a la seva porta”
(Oscar Wilde)
Cuando veo la evolución positiva de los procesos de coaching me doy cuenta de que existen algunos signos que son comunes. La propia voluntad de mejora y el compromiso personal para conseguir pasar de una situación dada a una situación deseada, son algunos de ellos. Son el punto de salida. Un buen punto de salida. Con ellos se inicia un camino de descubierta que a menudo no podíamos ni imaginar antes de emprenderlo.
Reflexionando sobre algunos de los últimos procesos en los que he participado, he identificado tres elementos clave:
1. Descubrir las emociones. Conocerlas y gestionarlas de manera adecuada es fundamental. Es una constante ver lo poco habituados que estamos a identificar nuestras emociones:
a. Los tipos de emociones que sentimos, y
b. De dónde proceden y qué las origina.
2. Darse un voto de confianza. A uno mismo y también a los demás. Uno favorece la autoestima y el otro favorece la estima. Ambos son complementarios y te facilitan la toma de decisiones.
3. Estar dispuesto a expandir límites. De hecho, al principio, cuesta incluso aceptar que tenemos límites que nos hemos impuesto nosotros mismos. Cuesta darse cuenta que no son ni verdades incontestables ni muros infranqueables. En el momento en que los aceptamos y salimos de nuestra zona de comodidad, se abre ante nosotros un panorama nuevo y enriquecedor que nos impulsa a seguir y seguir, y seguir…
cuando la oportunidad llama a su puerta”.
(Oscar Wilde)
1.8.11
Valor i cost - Valor y coste
El valor no és el cost. Aquest matí m'han fet arribar aquesta "petita joia" (gràcies Fransu) que pot servir per il.lustrar moltes coses, per exemple, la importància del coneixement que s'amaga darrera la feina i l'experiència. El valor de les coses.
El valor no es el coste. Esta mañana me han hecho llegar esta "pequeña joya" (gracias Fransu) que puede servir para ilustrar muchas cosas como, por ejemplo, la importancia del conocimiento que se encuentra detrás del trabajo y la experiencia. El valor de las cosas.
