Esta semana conversaba sobre trabajo y tiempo libre con una persona joven, en la treintena. Casado, con un hijo pequeño, me contaba el poco tiempo libre de que disponía pues trabaja de lunes a sábado al igual que su esposa.
“Bueno - dije yo – mientras te guste el trabajo…”
“No, si el trabajo no me gusta nada pero hay que pagar la hipoteca”.
¿Has intentado cambiar?, pregunté.
“No, es muy arriesgado. Además ahora está muy difícil”.
Siguiendo la conversación confirmé que ni tan solo lo había intentado.
“Estas cosas son para emprendedores”, me decía.
“Yo no puedo, yo no sé”, leía en su cara.
Me pregunto, ¿no es acaso emprender iniciar una vida de pareja, decidir comprar una casa, decidir tener un hijo,…? Todos tenemos un enorme potencial para explotar pero es necesario que lo pensemos, (nos) lo digamos y pasemos a la acción.
Aquesta setmana parlava de feina i temps lliure amb una persona jove, a la trentena. Casat, amb una canalla petita, m'explicava el poc temps lliure que tenia doncs treballa de dilluns a dissabte, igual que la seva esposa.
“Bé – vaig dir – mentre t'agradi la feina…”
“No, si la feina no m'agrada gens però s'ha de pagar la hipoteca.
¿Has provat a canviar?, pregunto.
“No, massa arriscat. Ara està molt difícil”.
Seguint la conversa vaig confirmar que ni tan sols ho havia intentat.
“Aquestes coses són per a emprenedors”, deia.
“No puc, no en sé”, llegia a la seva cara.
Em pregunto, no es emprendre iniciar una vida de parella, decidir comprar una casa, decidir tenir un fill,…? Tots tenim un enorme potencial per a explotar però cal que ho pensem, (ens) ho diguem i pasem a l'acció.
“Bueno - dije yo – mientras te guste el trabajo…”
“No, si el trabajo no me gusta nada pero hay que pagar la hipoteca”.
¿Has intentado cambiar?, pregunté.
“No, es muy arriesgado. Además ahora está muy difícil”.
Siguiendo la conversación confirmé que ni tan solo lo había intentado.
“Estas cosas son para emprendedores”, me decía.
“Yo no puedo, yo no sé”, leía en su cara.
Me pregunto, ¿no es acaso emprender iniciar una vida de pareja, decidir comprar una casa, decidir tener un hijo,…? Todos tenemos un enorme potencial para explotar pero es necesario que lo pensemos, (nos) lo digamos y pasemos a la acción.
Aquesta setmana parlava de feina i temps lliure amb una persona jove, a la trentena. Casat, amb una canalla petita, m'explicava el poc temps lliure que tenia doncs treballa de dilluns a dissabte, igual que la seva esposa.
“Bé – vaig dir – mentre t'agradi la feina…”
“No, si la feina no m'agrada gens però s'ha de pagar la hipoteca.
¿Has provat a canviar?, pregunto.
“No, massa arriscat. Ara està molt difícil”.
Seguint la conversa vaig confirmar que ni tan sols ho havia intentat.
“Aquestes coses són per a emprenedors”, deia.
“No puc, no en sé”, llegia a la seva cara.
Em pregunto, no es emprendre iniciar una vida de parella, decidir comprar una casa, decidir tenir un fill,…? Tots tenim un enorme potencial per a explotar però cal que ho pensem, (ens) ho diguem i pasem a l'acció.
Jo hi veig tres classes d'EMPENDRE: 1)Empendre accions habituals (matrimoni, fills,..). Suposo que són de les més importants i de les que menys valorem. Com que quasi tothom ho fa doncs no deu ser important!. No en soc conscient de la seva importancia. No les valoro i per tant no les disfruto. 2) Les que jo decididament prenc sense condicionants, perquè és el que jo vull. No són habituals al meu entorn ja que suposen trencar els estandars (la de canviar de feina perquè la que tinc no em satisfà, marxar a viure lluny de ciutat,etc). Són les dels més valents i les que més satisfacció m'aportaran. 3)Les que prenc a causa d'un factor extern negatiu ja que per iniciativa propia potser no hagues estat del tot valent. Però aquest factor extern, a priori negatiu, és converteix en positiu donat que et dona l'oportunitat de ser valent (m'han despedit i he decidit que ara el meu projecte serà ..., la dona m'ha deixat i he conegut a...).
ResponderEliminar