Programa Mindfulness - MBSR

Edicions de tardor del Programa MBSR

Ja estem escalfant motors per a les noves edicions del Programa de Mindfulness - MBSR a Martorell i a Barcelona.Podeu torbar m´çes informació o formalitzar l'inscripció a tarvés de:

- Martorell: http://www.omeespais.com/mbsr-ome - infor@omeespais.com o Tel. 937 742 284
- Barcelona: http://www.esmindfulness.com/…/mindfulness-based-stress-re…/

Metodologia:

El Programa s'imparteix en 8 sessions grupals de 2:30 amb freqüència setmanal i 1 dia de pràctica intensiva de 8h. Les sessions és realitzant en grups reduïts i alternant moments de silenci amb altres de diàleg col·lectiu sobre les millors estratègies per afrontar l'estrès o les emocions difícils, buscant sempre aplicacions pràctiques per la vida quotidiana.

Adreçat a:

• Persones que pateixen estrès i volen reduir-ho
• Persones que vulguin cultivar tècniques de regulació de l'estrès
• Persones que vulguin millorar la seva intel·ligència emocional
• Persones que vulguin millorar la seva comunicació
• Persones que vulguin millorar l'organització i gestió del temps

Temes a tractar:

1. Què és Mindfulness o Atenció Plena

2. La percepció de la realitat

3. El poder de les emocions

4. La reacció a l'estrès

5. Respondre a l'estrès en lloc de reaccionar

6. Comunicar amb Mindfulness

7. Mindfulness i la gestió del temps

8.  Integrant Mindfulness a la vida quotidiana

Preu:

• El preu total del curs és de: 400€

Inclou:

• Sessió orientativa
• 8 sessions de 2:30h setmanals
• 1 sessió de pràctica intensiva de 8h 
• 1 llibre "Con rumbo propio" d'Andrés Martín Asuero
• 3 CD'S de pràctica guiada
• Certificat acreditatiu (Amb un mínim de assistència del 80% de les sessions) 

Acció correcte - Acción correcta

El Tao no actua, i així no deixa res per fer.
El Tao no actúa, y así no deja nada por hacer.

Allò què és important no és tant el què fem sinó des d'on ho fem. La intenció clara i atenta, el compromís ferm, per contribuir a una existència millor, per a tots i tot el què ens envolta. 

Lo que es importante no es tanto lo que hacemos sino desde donde lo hacemos. La intención clara y atenta, el compromiso firme, para contribuir a una existencia mejor, para todos y todo lo que nos rodea.

LLums i ombres - Luces y sombras

Ara surt el sol / Ahora sale el sol / Now the sun rises

Ens resulta aparentment fàcil gaudir dels moments que sentim com a bons però ens resulta força incòmode mantenir-nos en aquells que qualifiquem com a dolents. No cal que ens aturem a reflexionar ni un sols segon per deixar-nos acaronar per allò que sentim com agradable. Ni cal un segon de reflexió per allunyar allò que ens desagrada. Ni tan sols parem un segon d'atenció a reflexionar si davant determinats esdeveniments, fenomens o persones sentim sempre el mateix, sigui agradable o desagradable.  

Per exemple, la pluja. Vivim igual l'experiència de la pluja colpejant rítmicament els vidres de les finestres de l'habitació, el cap de setmana del llit estant, que quan anem conduint o caminant un dia plujós cap a la feina? 

La pluja és però simplement pluja, "Precipitació de gotes d’aigua, provinent de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera", ens diu el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Què ho fa doncs que la visquem de maneres tant diferents? 

Amb la pràctica de Mindfulness portem l'atenció a l'experiència del moment. Desenvolupant l'acceptació com a capacitat d'adonar-te d'allò què passa, permetent-te gaudir-ho sigui com sigui l'experiència. Acceptar és la capacitat de mirar més enllà de les llums i les ombres. La capacitat de transformar la nostra vida per a veure que, potser, no hi ha ni llums ni ombres. 

Nos resulta aparentemente fácil disfrutar de los momentos que sentimos como buenos pero nos resulta bastante incómodo mantenernos en aquellos que calificamos como malos. No es necesario que nos detengamos a reflexionar ni un solo segundo para dejarnos acariciar por lo que sentimos como agradable. Ni hay un segundo de reflexión para alejar lo que nos desagrada. Ni siquiera ponemos un segundo de atención a reflexionar si, ante determinados acontecimientos, fenómenos o personas, sentimos siempre lo mismo, sea agradable o desagradable.

Por ejemplo, la lluvia. ¿Vivimos igual la experiencia de la lluvia golpeando rítmicamente los cristales de las ventanas de la habitación, el fin de semana desde la cama, que cuando vamos conduciendo o caminando un día lluvioso hacia el trabajo?

Pero la lluvia es simplemente lluvia. "Agua que cae de las nubes", nos dice el Diccionario de la Real Academia Española. ¿Qué es lo que hace pues que la vivamos de maneras tan diferentes?

Con la práctica de Mindfulness llevamos la atención a la experiencia del momento. Desarrollando la aceptación como capacidad de darte cuenta de lo que pasa, permitiéndote disfrutarlo sea como sea la experiencia. Aceptar es la capacidad de mirar más allá de las luces y las sombras. La capacidad de transformar nuestra vida para ver que, tal vez, no haya ni luces ni sombras.

Avança quiet - Avanza quieto

Llegia aquests dies sobre la importància de fixar-nos no tant en les situacions que es deriven dels canvis com en les condicions que canvien per donar lloc a aquesta nova situació. 

En el primer cas, ens enfoquem en els efectes del canvi. Però si anem a les condiciones ens capbussem en les causes, les arrels del canvi. En aquest cas, la visió, la comprensió i les decisiones que se'n deriven acostumen a ser més sàvies.

Potser sembla molt evident, però potser no ho és tant quan veiem la manera com sovint interpretem i reaccionem a allò què ens passa. Des de dins del tren es diria que és el paisatge allò que es mou...



Leía estos días acerca de la importancia de fijarnos no tanto en las situaciones que se derivan de los cambios como en las condiciones que cambian para dar lugar a esa nueva situación.

En el primer caso, nos enfocamos en los efectos del cambio. Pero si vamos a las condiciones nos zambullimos en las causas, las raíces del cambio. En este caso, la visión, la comprensión y las decisiones que se derivan suelen ser más sabias.

Tal vez parezca muy evidente, pero quizá no lo sea tanto cuando vemos la forma en que a menudo interpretamos y reaccionamos ante lo que nos pasa. Desde dentro del tren se diría que es el paisaje lo que se mueve ...

Paraules sagrades - Palabras sagradas

Brolla l'agraiment - Brota gratitud

El Hara o Tan Tien és un punt que es troba sota l'abdomen, 4 dits per sota el melic, i en el punt mitjà de la línia horitzontal entre l'abdomen i la columna vertebral. No és un punt físic però pots sentir-lo com un petit espai que s'expandeix al respirar. A les tradicions orientals se'l considera el centre vital energètic. És des d'aquest punt d'on brolla l'agraïment del poema, des del fons de les entranyes, des del Hara. 


El Hara o Tan Tien es un punto que se encuentra bajo el abdomen, 4 dedos por debajo del ombligo y en el punto medio de la línea horizontal entre el abdomen y la columna vertebral. No es un punto físico pero puedes sentirlo como un pequeño espacio que se expande al respirar. En las tradiciones orientales se le considera el centro vital energético. Es desde este punto de dónde brota la gratitud del poema, desde el fondo de las entrañas, desde el Hara.

Camí a casa - Camino a casa

Torno a casa - Vuelvo a casa - Coming back home

Que afortunat que sóc - Qué afortunado que soy

Sempre podem començar de nou / Siempre podemos empezar de nuevo

La setmana passada, una participant en un curs de Mindfulness m’explicava que havia estat veient, en un programa de força audiència a la TV, com es referien a la història d’un esportista d’elit que havia tingut un daltabaix a l’hora de competir. L’esportista estava mirant  de renovar la confiança,  la atenció i la concentració assistint a un programa de Mindfulness. 

Mentre m’ho explicava es notava com anava recordant el què va sentir mentre ho veia:  “I llavors jo vaig pensar, però què afortunada que sóc de poder participar en aquest curs!” Els ulls oberts com a llunes traspuaven una barreja de fascinació,  agraïment,  astorament,  èxtasis... Una cara que no tenia res a veure amb la del primer dia de curs en què el dolor li trencava el cos i l'ànima.  Un pou de tristesa sense fons.

Ara, ella se sent afortunada, i jo també.  Em sento afortunat,  agraït i  commogut per fer part d'aquest procés, per conèixer i compartir aquestes experiències amb persones tant valuoses.

Que afortunat que sóc! 

La semana pasada, una participante en un curso de Mindfulness me contaba que había estado viendo, en un programa de gran audiencia en la TV, como se referían a la historia de un deportista de élite que había tenido un contratiempo en una competición. El deportista estaba tratando de renovar la confianza, la atención y la concentración asistiendo a un programa de Mindfulness.

Mientras me lo contaba se notaba como iba recordando lo que sintió mientras lo veía: "Y entonces pensé, ¡pero qué afortunada que soy de poder participar en este curso!" Los ojos abiertos como plenilunios rezumaban una mezcla de fascinación, agradecimiento, asombro, éxtasis... Una cara que no tenía nada que ver con la del primer día de curso en que el dolor le rompía el cuerpo y el alma. Un pozo de tristeza sin fondo.

Ahora, ella se siente afortunada, y yo también. Me siento afortunado, agradecido y conmovido por ser parte de este proceso, por conocer y compartir estas experiencias con personas tan valiosas.

¡Qué afortunado que soy!

Sentits esmussats / Sentidos embotados

En els moments què ens sentim confosos, en el sentit més ampli de l'adjectiu, acostumem a contactar ràpidament amb les emocions. Ens sentim envaïts per un torrent de sensacions que semblen tenir un efecte similar al d'una ingesta que enterboleix el nostre enteniment. Els sentits s'esmussen i perdem la visió correcte de la realitat. Abans de parlar, observa i respira. Abans d'actuar, observa i respira. 

En los momentos en que nos sentimos confusos, en el sentido más amplio del adjetivo, solemos contactar rápidamente con las emociones. Nos sentimos invadidos por un torrente de sensaciones que parecen tener un efecto similar al de una ingesta que enturbia nuestro entendimiento. Los sentidos se embotan y perdemos la visión correcta de la realidad. Antes de hablar, observa y respira. Antes de actuar, observa y respira.

Visió profunda - Visión profunda -

Ahir vaig començar els cursos de Mindfulness i Reducció d'Estrès de l'edició d'hivern del Programa MBSR (Mindfulness-Based Stress Reduction). Dos dels tres grups que facilito ja han fet la primera sessió. Una sessió que té un gust especial, en molts sentits.  

M’agradaria destacar 3 descobertes que acostumen a donar-se de forma generalitzada quan donem les primeres passes del curs:

1. Descobrim que no tenim el copyright del malestar, l’estrès o l’ansietat que , en més o menys freqüència i intensitat, ens acompanya.
2. Des d’aquesta descoberta que ens connecta amb l’experiència d’humanitat compartida, amb els companys i companyes participants, comencem a practicar des de la nostra part sana, contactant amb “la ment bonica” de la que parla el meu estimat mentor i amic Andrés Martín Asuero.
3. Comprovem que viure el moment present, aprenent a acceptar-lo tal com es presenta, ens obre la finestra de la consciència a un ampli ventall d’oportunitats de gaudi.

Potser fent bo allò que diu Paul Auster, “Un home ha de viure el present i, què més hi dona qui eres la setmana passada, si saps qui ets avui?

Que tingueu un bon cap  de setmana!

Ayer empecé los cursos de Mindfulness y Reducción de Estrés de la edición de invierno del Programa MBSR (Mindfulness-Based Stress Reduction). Dos de los tres grupos que facilito ya han realizado la primera sesión. Una sesión que tiene un sabor especial, en muchos sentidos.

Me gustaría destacar tres descubrimientos que suelen darse, de forma generalizada, cuando damos los primeros pasos del curso:

1. Descubrimos que no tenemos el copyright del malestar, el estrés o la ansiedad que, en mayor o menor frecuencia e intensidad, nos acompaña.
2. Desde este descubrimiento que nos conecta con la experiencia de humanidad compartida, con los compañeros y compañeras participantes, empezamos a practicar desde nuestra parte sana, contactando con "la mente bella" de la que gusta hablar mi estimado mentor y amigo Andrés Martín Asuero.
3. Comprobamos que vivir el momento presente, aprendiendo a aceptarlo tal como se presenta, nos abre la ventana de la conciencia a un amplio abanico de oportunidades de disfrute.

Quizás haciendo bueno lo que dice Paul Auster, "Un hombre debe vivir el presente y ¿qué importa quién eras la semana pasada, si sabes quién eres hoy?"

Que tengáis un buen fin de semana!

Assaborint la vida - Saboreando la vida

Gota a gota

Com cada inici d’any, la carpeta de bons propòsits s’omple de fitxers.  Aquest any he volgut però que la carpeta no s’ompli tant i què els propòsits estiguin carregats d’intenció i consciencia. Ara mica en mica els passo a l’acció. Intenció sense acció és pura il·lusió.

Així que, com deia en un recent post a les xarxes socials, res millor que començar provant i innovant. Començant una etapa com aprenent de "haijin". El dia 9 vaig penjar el primer haiku i ara en presento el segon.

El fil que els va unint és la consciència, l’agraïment, la presència, el delit, l’observació, l’experiència,...Un recordar, un tornar al cor continu mentre assaboreixes la vida. Tingui el gust que tingui. Amb acceptació plena.  

oooOOOooo

Como cada inicio de año, la carpeta de buenos propósitos se llena de archivos. Este año he querido que la carpeta no se llene tanto i que los propósitos estén cargados de intención y conciencia. Ahora poco a poco los llevo a la acción. Intención sin acción es pura ilusión.

Así que, como decía en un reciente post en las redes sociales, nada mejor que empezar probando e innovando. Iniciando una etapa como aprendiz de "haijin". El día 9 colgué el primer haiku y ahora le sigue el segundo.

El hilo que los va uniendo es la conciencia, el agradecimiento, la presencia, el gozo, la observación, la experiencia,... Un recordar, un volver al corazón continuo mientras saboreas la vida. Tenga el sabor que tenga. Con aceptación plena.

Presentació llibre: PLENAMENTE