Nova edició - Nueva edición - Programa MBSR

Nova edició de tardor del Programa Mindfulness MBSR a Barcelona. A Instituto esMIndfulness de Barcelona. Informació i inscripcions a: cursos@esmindfulness.com

Nueva edición de otoño del Programa Mindfulness MBSR en Barcelona.En Instituto esMindfulness, Barcelona. Información e inscripciones: cursos@esmindfulness.com

Avançant amb Mindfulness

Un programa pensat en l’aprofundiment dels continguts i les pràctiques del Programa MBSR – Mindfulness i Reducció de l’Estrès. De manera que han dissenyat un curs que pugui servir tant a les persones que heu fet l’MBSR com també el “Progressar amb Mindfulness” i que volen aprofundir en la pràctica de la Consciència Plena. 

El seu contingut ha estat dissenyat per tal que els participants utilitzin els coneixements i les pràctiques de Mindfulness per tenir una vida més conscient i plena, ja sigui en l’àmbit personal, familiar, professional o social.  

El programa que et presentem neix per poder donar resposta a: 

-‐ Les peticions de la majoria dels participants en el Programa MBSR de 8 setmanes, que desitgen donar continuat a lo après, consolidar i aprofundir en el coneixement de la pràctica i els seus resultats. 

-‐ Ampliar els continguts d’alguns dels temes del Programa MBSR, especialment, a partir dels avenços de la Neurociència actual. 

METODOLOGIA I ESTRUCTURA: 

-‐ El programa s’imparteix en 9 sessions grupals de 2,5 h, amb freqüència mensual, excepte l’última sessió (9a) que tindrà una durada de 4:00h.  

-‐ El lloc on realitzarem les 8 sessions serà a l’espai de OME a Martorell (Francesc Macià, 1) i la darrera sessió la farem a L’Alzina de Collbató. 

-‐ Les sessions es realitzen en grups reduïts (màxim 12 persones). Alternen moments de dinàmica grupal, pràctica individual amb altres de diàleg col·lectiu i presentació dels temes relacionats amb la sessió.  

DATES I HORARIS 

Dimecres tarda, de 18:30h a 21:00h a Martorell, excepte l’última sessió que serà en dissabte a Collbató, de 10:00h a 14:00h (més el dinar). 

- 14 d’octubre/15  - 13 de gener/16  - 13 d’abril/16 

- 11 de novembre/15 - 10 de febrer/16  -11 de maig/16 

- 9 de desembre/15 - 9 de març/16  -11 de juny/16 

SESSIONS 

1. El valor d’estar present: aprofundir Mindfulness dia a dia. 

2. Realitat i Il·lusió: Models mentals i creences. 

3. Emocions (1): Reacció, estrès. 

4. Emocions (2): Fent front a l’estrès. 

5. Comunicació (1): Tipus de comunicació. 

6. Comunicació (2):  Comunicació No Violenta: empatia i assertivitat. 

7. Organització i gestió del temps. 

8. Prenent decisions amb consciència. 

9. Cuida’t: Alimentació saludable, alimentació conscient. 

PREUS 

Opció Bàsic: 390,00 euros.

Inclou: 

-‐ Les 9 sessions mensuals del programa. 

-‐ Dinar de l’última sessió. 

-‐ Pràctica Setmanal dels divendres mentre duri el curs. 

Opció Plus: 480,00 euros. 

Inclou: 

-‐ El contingut de l’Opció Bàsic. 

-‐ 1 Sessió al mes de Coaching personal de seguiment del curs. 

Forma de pagament: 

-‐ Dipòsit de 50 € al realitzar la reserva de plaça. 

-‐ Comptat a l’inici del curs, amb un 10% de descompte sobre el preu de l’opció escollida. 

-‐ En 3 pagaments a l’inici dels mesos de: octubre, novembre i desembre.  

-‐ Per altres formes de pagament consultar. 

Informació i reserves: info@omeespais.com

Website: www.omeespais.com 

MINDFULNESS: Tallers introductoris - Talleres introductorios

El mes de febrer iniciem els Tallers de Mindfulness a Martorell. El dissabte 1 de febrer farem el primer Taller d'Introducció a Mindfulness. Horari: 09h00 - 13h30. Preu: 50 €. Destinat a conèixer i familiaritzar-te amb els principis de Mindfulness (Atenció Plena). Aprendràs les tècniques bàsiques per a desenvolupar la teva atenció i portar aquests principis de la pràctica a la teva vida quotidiana.Pots formalitzar la teva inscripció escrivint a info@omemindfulness.com o telefonant al 937 742 284. Visita'ns a www.omemindfulness.com 


En febrero iniciamos los Talleres de Mindfulness en Martorell. El sábado 1 de febrero impartiremos el primer Taller de Introducción a Mindfulness. Horario: 09h00 - 13h30. Precio: 50 €. Destinado a conocer y familiarizarte con los principios de Mindfulness (Atención Plena). Aprenderás las técnicas básicas para desarrollar tu atención y llevar estos principios de la práctica en tu vida quotidiana. Puedes formalizar tu inscripción escribiendo a info@omemindfulness.com o llamando al 937 742 284. Visítanos en www.omemindfulness.com

OME Mindfulness: programes i tallers 2014

Evitar el "bournout" o el "breakdown"

El burnout és un terme utilitza en psicologia per a descriure períodes llargs d’esgotament i disminució d’interés per la feina. El breakdown (mental breakdown o nervous breakdown) el podem traduir per una situació de col·lapse, de durada limitada i caracteritzada per un fort estrès que pot derivar cap estats de depressió o ansietat.  

Christine Carter ^(*) dona 3 consells als pares i mares que treballen i tenen fills per evitar aquestes situacions. Uns consells que crec són extensibles a qualsevol persona i situació, en els temps que vivim.

1.       Descansa lo suficient. Sempre tenim i trobem milers d’excuses. La manca de temps n’és una de les principals. Però més aviat és una qüestió de prioritats. Què i com volem que sigui la nostra vida? El temps de descans no és només aquell que dediquem a dormir. Hem de saber buscar i trobar, al llarg del dia,  moments per recuperar-nos. Són moments de consciència i connexió. Amb nosaltres, amb els altres, amb la vida. Són moments de descans actiu.

2.       Fes una sola cosa a la vegada. Diu Carter que les interrupcions continues de la tasca que estem fent – per telèfons, mails, ... – pot suposar  un augment del 25% del temps que necessitarem per acomplir-la, un fenomen conegut com “switching time” (temps de commutació, encesa i apagada).

3.       Redueix la quantitat estímuls escombraria (“junk stimulus”) amb que hagis de conviure. L’abús de les noves tecnologies pot ser-ne una causa. Com passa amb el temps per descansar, sovint no trobem la manera d’evitar-los o de saber desfer-nos en.

En els tres casos, cal que tinguem les nostres prioritats ben definides, que adquirim el compromís de centrar-nos en lo que realment ens interessa i entrenem l’atenció per estar on volem estar.

 MAFALDA (de Quino): "¿No será acaso que ésta vida moderna está teniendo más de moderna que de vida?"

El burnout es un término que se utiliza en psicología para describir períodos largos de agotamiento y disminución del interés por el trabajo. El breakdown (“mental breakdown” o “nervous breakdown”) lo podemos traducir por una situación de colapso, de duración limitada, y caracterizada por un fuerte estrés que puede derivar hacia estados de depresión o ansiedad.

Christine Carter ^{(* )} da 3 consejos a los padres y madres que trabajan y tienen hijos para evitar estas situaciones. Unos consejos que creo son extensibles a cualquier persona y situación, en los tiempos que vivimos.

1. Descansa lo suficiente. Siempre tenemos y utilizamos miles de excusas. La falta de tiempo es una de las principales. Pero más bien es una cuestión de prioridades. ¿Qué y cómo queremos que sea nuestra vida? El tiempo de descanso no es sólo aquel que dedicamos a dormir. Debemos saber buscar y encontrar, a lo largo de la jornada, momentos para recuperarnos. Son momentos  de conciencia y conexión. Con nosotros, con los demás, con la vida. Son momentos de descanso activo.

2. Haz una sola cosa a la vez. Dice Carter que las interrupciones continuas de la tarea que estamos realizando - por teléfonos, mails, ... - pueden suponer un aumento del 25% del tiempo que necesitaremos para cumplirla, un fenómeno conocido como "switching time" (tiempo de conmutación , encendido y apagado).

3 . Reduce la cantidad estímulos basura ("junk stimulus") con que tengas que convivir . El abuso de las nuevas tecnologías puede ser una de las causas. Como ocurre con el tiempo para descansar, a menudo no encontramos la manera de saber evitarlos o deshacernos de estos estímulos.

En los tres casos , es necesario que tengamos nuestras prioridades bien definidas, que adquiramos el compromiso de centrarnos en lo que realmente nos interesa y que entrenemos la atención por estar donde queremos estar .

^(*) http://greatergood.berkeley.edu/raising_happiness/post/how_to_avoid_burnoutor_a_breakdown

Percepcions - Percepciones

M'explicava un bon amic, entusiasta de tot el què envolta la moto, una experiència viscuda amb un dels seus fills, de 10 anys. L'havia inscrit en una cursa de motocròs, en el marc d'un esdeveniment esportiu, en el que hi havia una nodrida representació dels amants de les "Harley Davidson". Sembla que, en alguns casos, la seva estètica propera a lo "punk" va cridar l'atenció del noi que veia l'escena amb una barreja de recança, temor i desaprovació: "papa, mira quines 'pintes'?".

El fill del meu amic va guanyar un trofeu i, ja de tornada a casa, repassaven les fotografies d'aquella diada memorable. En una de les fotos es veia el moment que li lliuraven el premi i com la gent aplaudia. Entre la gent, els "motards harleydavidsonians". 

El meu amic va aprofitar per preguntar-li, que hi veia en les cares d'aquelles persones. I el nen va descobrir que se'l miraven amb dolçor i estima, que gaudien i s'alegraven del seu premi. El noi va descobrir una realitat oculta darrera vestits, punxes, cadenes i pírcings. 

De cop, va descobrir que hi havia altres maneres de veure situacions i persones. Va descobrir que no és el mateix mirar que veure.

"Si les portes de la percepció fossin ben netes,

tot apareixeria davant l'home tal com és: infinit. "

William Blake

(poeta, pintor, gravador i místic anglès. 1757 -1827)

Me contaba un buen amigo, entusiasta de todo lo que rodea la moto , una experiencia vivida con uno de sus hijos , de 10 años . Lo había inscrito en una carrera de moto-cross en el marco de un evento deportivo, en el que había una nutrida representación de los amantes de las " harley davidson " . Parece que, en algunos casos, su estética cercana a lo "punk" llamó la atención del chico que veía la escena con una mezcla de recelo , temor y desaprobación: "mira papá qué 'pintas'? " .

El hijo de mi amigo ganó un trofeo y, ya de vuelta a casa , repasaban las fotografías de aquella jornada memorable . En una de ellas se veía el momento en que le entregaban el premio y cómo la gente aplaudía. Entre el público, los moteros "harleydavidsonianos". 

Mi amigo aprovechó para preguntarle, que veía en las caras de aquellas personas . Y el niño descubrió que lo miraban con dulzura y estima, que disfrutaban y se alegraban de su premio.

El niño descubrió una realidad oculta detrás vestidos , pinchos , cadenas y piercings . De repente, descubrió que había otras maneras de ver situaciones y personas . Descubrió que no es lo mismo mirar que ver.

"Si las puertas de la percepción estuvieran bien limpias,

todo aparecería ante el hombre tal como es: infinito."

William Blake

(poeta, pintor, grabador y místico inglés. 1757 –1827)

Autodeterminació - Autodeterminación

L’autodeterminació és un terme que escoltem sovint en l’àmbit de la política tot referint-se a la independència de les nacions, al dret d’autodeterminació dels pobles o a l’autonomia de certes comunitats autònomes.

Però l’autodeterminació també fa referència a aquelles activitats i habilitats que una persona requereix per a poder actuar com agent causal primari en la seva pròpia vida, així com per a fer eleccions i prendre decisions que corresponen a la pròpia qualitat de vida, sense cap tipus d’influència externa, tal com exposava Wehmeyer(2006)* en el seu model d’autodeterminació. Aquest tipus d’autodeterminació és el que exposo en aquesta reflexió:

- Som persones autodeterminades?
- Actuem d’acord amb les nostres creences , interessos, capacitats, lliures d’influències externes o interferències no desitjades?
- Analitzem els nostres ambients i les seves respostes per prendre decisions de com volem actuar i avaluem els resultats que obtenim?

Per a ésser persones amb autodeterminació, entre altres característiques, hem de saber escollir, prendre decisions , tenir habilitats en la resolució de problemes, ser independents, ser capaços d’assumir riscos, tenir auto-observació i poder avaluar les nostres respostes.

Des d’OME Coaching volem contribuir a que totes les persones trobin respostes per a viure millor en tots els àmbits de la seva vida: el personal, el familiar, el social o el laboral i l’autodeterminació pot ésser una àrea d’actuació important per a la persona.

L’autodeterminació és quelcom que s’ha d’anar treballant durant tot el camí de la nostra vida i a mesura que anem avançant aconseguirem prendre las rendes del nostre destí.

Maite Ruiz - OME Coaching



La autodeterminación es un término que escuchamos a menudo en el ámbito de la política referido a la independencia de las naciones, al derecho de autodeterminación de los pueblos o a la autonomía de ciertas comunidades autónomas.

Pero la autodeterminación también hace referencia a aquellas actividades y habilidades que una persona requiere para poder actuar como agente causal primario en su propia vida, así como para hacer elecciones y tomar decisiones que corresponden a la propia calidad de vida, sin ningún tipo de influencia externa, tal como exponía Wehmeyer (2006)* en su modelo de autodeterminación, y a este tipo de autodeterminación es el que expongo en esta reflexión.

- Somos personas autodeterminadas?
- Actuamos de acuerdo con nuestras creencias , intereses, capacidades, libres de influencias externas o interferencias no deseadas?
- Analizamos nuestros ambientes y sus respuestas para tomar decisiones de cómo queremos actuar y evaluamos los resultados que obtenemos?

Para ser personas con autodeterminación, entre otras características, tenemos que saber escoger, tomar decisiones, tener habilidades en la resolución de problemas, ser independientes, ser capaces de asumir riesgos, tener auto-observación y poder evaluar nuestras respuestas.

Desde OME Coaching queremos contribuir a que todas las personas encuentren respuestas para vivir mejor en todos los ámbitos de su vida: el personal, el familiar, el social o el laboral y la autodeterminación puede ser una área de actuación importante para la persona.

La autodeterminación es algo que hay que ir trabajando durante todo el camino de nuestra vida y a medida que vamos avanzando conseguiremos tomar las riendas de nuestro destino.

Maite Ruiz - OME Coaching




* Wehmeyer, M.L. (2006). Autodeterminación y personas con discapacidades severas. En M.A. Verdugo y F.B.Jordán de Urríes (Coord.) Rompiendo inercias. Claves para avanzar, pp. 89-100. Salamanca: Amarú Ediciones.

Tecno-Emocional

Ja ha començat el curs escolar. Aquesta vegada el tema del dia són les pantalles digitals – tàctils i interactives - i els ordinadors personals. Està bé, està clar. Sempre que no s’oblidi que la tecnologia és un mitjà i no una finalitat. Un mitjà per a què? En aquest cas, per aprendre. Per aprendre què? A ser més persones i viure millor. Tots. Els altres i nosaltres. L’itinerari de la tecnologia pot ser de més curt o de més llarg recorregut però, al final del camí, ha de servir-nos per fer-nos sentir millor. Fer-nos millors. Sinó fem mal negoci.

Justament aquest desembarcament de la tecnologia a l’escola m’ha fet adonar que comencem el curs – alumnes, professors i pares -. i ja tenim una assignatura pendent. Carai! Sí, continuem sense incorporar de manera valenta i decidida la gestió de les emocions en el projecte curricular de la nostra canalla. Una habilitat que cal aprendre i entrenar. Una habilitat sense la qual els coneixements i la tecnologia són com una brúixola al costat d’un iman.


Ya ha empezado el curso escolar. En esta ocasión, el tema del día son las pantallas digitales – táctiles e interactivas – y os ordenadores personales. Está bien, claro. Siempre que no olvidemos que la tecnología es un medio y no una finalidad. ¿Un medio para qué? En este caso, para aprender. ¿Para aprender qué? A ser más personas i vivir mejor. Todos. Nosotros y los demás. El itinerario de la tecnología puede ser de menor o de mayor recorrido pero, al final del camino, debe servir para hacernos sentir mejor. Hacernos mejores. Si no es así, hacemos mal negocio.

Justamente este desembarco de la tecnología en la escuela ha hecho que me de cuenta que empezamos el curso – alumnos, profesores y padres – y ya tenemos una asignatura pendiente. ¡Caramba! Sí, continuamos sin incorporar, de manera decidida y valiente, la gestión de las emociones en el proyecto curricular de nuestros chavales. Una habilidad que es necesario aprender y entrenar. Una habilidad sin la que los conocimientos y la tecnología son como un brújula al lado de un imán.

Eco-psicopatia / Eco-psicopatía

Llegia fa uns dies un article sobre psicopatia i vaig parar atenció en la descripció del psicòpata. El descrivia com un ésser mancat d’empatia i de compassió, entesa aquesta com el desig d’evitar el sofriment dels altres éssers. Aquesta mancança fa que el psicòpata no senti cap mena d’emoció quan produeix un dany – físic, mental o material – als éssers que l’envolten.

Mentre ho llegia no podia evitar fer un paral•lelisme amb el nostre comportament respecte a la resta d’éssers que composen, com nosaltres mateixos, allò que denominem Natura. Em resulta difícil no veure aquesta conducta com una forma de personalitat psicopàtica. D’aquí el títol, eco-psicopatia. La manca de consciència i d’emoció pels danys continus i continuats que causem als nostres ecosistemes. Amb un afegitó, que nosaltres també en formem part i estem afectats per la pèrdua constant de biodiversitat.

Cal un procés de transformació personal que dissipi aquesta dissociació que mantenim amb la Natura i que, segurament., està en l’origen d’aquesta eco-psicopatia. En aquest sentit, cal una aposta decidida per la introducció de la intel•ligència emocional en el nostre sistema educatiu.



Leía hace unos días un artículo sobre psicopatía y me llamó la atención la descripción que hacía del psicópata. Lo describía como un ser falto de empatía y de compasión, entendida ésta como el deseo de evitar el sufrimiento de los demás seres. Esta falta de compasión hace que el psicópata no sienta ningún tipo de emoción cuando produce un daño – físico, mental o material – a los seres que le rodean.

Mientras lo leía no podía evitar hacer un paralelismo con nuestro comportamiento en relación al resto de seres que componen, como nosotros mismos, eso que denominamos Naturaleza. Me resulta difícil no ver esta conducta como una forma de personalidad psicopática. De aquí el título, eco-psicopatía. La falta de consciencia y emoción por los daños continuos y continuados que causamos a nuestros ecosistemas. Con un añadido que nosotros también formamos parte de estos ecosistemas y estamos afectados por la pérdida constante de biodiversidad.

Es necesario un proceso de transformación personal que disipe esta disociación que mantenemos con la Naturaleza y que, seguramente, está en el origen de esta eco-psicopatía. En este sentido, hace falta una apuesta decidida por la introducción de la inteligencia emocional en nuestro sistema educativo.