Valors II: paciència - Valores II: paciencia

Des de petit que sento a dir que “la paciència és la mare de la ciència”. A casa, la meva mare la deia amb una alegre cantarella. Al principi crec que em sonava més aviat a una espècie de resignació inapel•lable. Havia d’esperar a tenir l’edat, a saber, a conèixer, ... per a poder fer, entendre o gaudir de tot un munt de coses.

En una època més rebel, em semblava un manyoc “d’excuses de mal pagador”. Una actitud de tolerància mal entesa del què passava o no passava. Del que ens arribava o del que ens deixa.

Ara en canvi, descobreixo en la paciència una gran mestre per a la vida. Un valor sòlid que et permet assaborir la vida a través de l’exercici responsable de l’acceptació. L’acceptació d’un mateix i dels altres. L’acceptació dels ritmes i els cicles de les coses. En la natura tenim un bon exemple on emmirallar-nos.

Descobreixo en la paciència la llavor d’una transformació consistent i enriquidora.

“No confonguis la paciència, coratge de virtut,
amb l’estúpida indolència d’aquell que es dona per vençut”

Marià Aguiló
(Palma 1825 – Barcelona 1897) Poeta i lingüista.

Desde niño que oigo decir que “la paciencia es la madre la ciencia”. En casa, mi madre la pronunciaba con un alegre soniquete, Al principio, creo que me sonaba más bien a una especie de resignación inapelable. Debía esperar a tener la edad, a saber, a conocer,… para poder hacer, entender o disfrutar de un montón de cosas.

En una época más rebelde, se me antojaba como un cúmulo de “excusas de mal pagador”. Una actitud de tolerancia mal entendida de lo que pasaba o no pasaba. De lo que nos llega o de lo que nos deja.

Ahora en cambio, descubro en la paciencia una gran maestra para la vida. Un sólido valor que te permite saborear la vida mediante el ejercicio responsable de la aceptación. La aceptación de uno mismo y de los otros. La aceptación de los ritmos y los ciclos de las cosas. Tenemos en la naturaleza un buen ejemplo en el que reflejarnos.

Descubro en la paciencia la semilla de una transformación consistente y enriquecedora.

No confundas la paciencia, coraje de la virtud,
con la estúpida indolencia del que se da por vencido.

Mariano Aguiló
(Palma 1825 - Barcelona 1897) Poeta y lingüista