22.4.11

Salut - Salud

En tot el debat sobre la salut pública trobo a faltar la referència a mesures adreçades a la prevenció de la necessitat d'anar als CAP i als Hospitals. Com per exemple, mesures:

• Que eduquin i treballin per un ús responsable dels equipaments sanitaris i un consum adequat dels medicaments.

• Que s’enfoquin a la millora de la salut de les persones de manera preventiva: alimentació, exercici físic, ritmes de treball, ...

• Que tinguin com a fita principal el benestar integral de les persones.

No estem parlant de canviar un tipus de despesa per una altre. Es tracta de buscar altres maneres de fer, allunyades de la síndrome de nou ric que hem viscut els darrers anys.

A més hem de tenir en compte altres despeses derivades i sovint no comptabilitzades directament en la factura sanitària. Per exemple, l’eliminació orgànica dels medicaments a través dels sistemes de sanejament d’aigües residuals. S’estan produint problemes en els sistemes de potabilització de les aigües degut a les concentracions de compostos que no s’eliminen amb els sistemes actuals de tractament.

Sense parlar del cost que suposa la gestió i eliminació dels medicaments que no es consumeixen i es recullen, com a residus, a través del corresponent sistema integrat de gestió o van a parar a les escombraries.

Aquí no s’hi pot fer res? Veig el debat actual com la punta del iceberg: només actuem sobre les conseqüències i segurament hauríem d'anar a les causes que han fet entrar en col•lapse el model. Per això ens calen unes grans dosis de generositat i d’equanimitat.

Què podem fer? Crec que no és responsabilitat exclusiva del govern de torn, els gestors del sistema sanitari, els professionals o les empreses del sector, sinó de cadascun de nosaltres.

Per començar, una manera d’intel•ligent de fer és cuidar-nos més. La manera més directa d’estalviar el cost sanitari és evitar que s’hagi de produir. Cuidem-nos!



En todo el debate sobre la salud pública echo de menos la referencia a medidas dirigidas a la prevención de la necesidad de ir a los CAP y los Hospitales. Como por ejemplo, medidas:

• Que eduquen y trabajen por un uso responsable de los equipamientos sanitarios y un consumo adecuado de los medicamentos.

• Que se enfoquen a la mejora de la salud de las personas de manera preventiva: alimentación, ejercicio físico, ritmos de trabajo, …

• Que tengan como meta principal el bienestar integral de las personas.

No estamos hablando de cambiar un tipo de gasto por otro. Se trata de buscar otras maneras de hacer, alejadas del síndrome de nuevo rico que hemos vivido los últimos años.

Además debemos tener en cuenta otros gastos derivados y a menudo no contabilizadas directamente en la factura sanitaria. Por ejemplo, la eliminación orgánica de los medicamentos a través de los sistemas de saneamiento de aguas residuales. Se están produciendo problemas en los sistemas de potabilización de las aguas debido a las concentraciones de compuestos que no se eliminan con los sistemas actuales de tratamiento.

Sin hablar del coste que supone la gestión y eliminación de los medicamentos que no se consumen y se recogen, como residuos, a través del correspondiente sistema integrado de gestión o van a parar a la basura.

¿Aquí no se puede hacer nada? Veo el debate actual como la punta del iceberg: sólo actuamos sobre las consecuencias y seguramente tendríamos que ir a las causas que han hecho entrar en colapso el modelo. Para eso necesitamos unas grandes dosis de generosidad y de ecuanimidad.

¿Qué podemos hacer? Creo que no es responsabilidad exclusiva del gobierno de turno, los gestores del sistema sanitario, los profesionales o las empresas del sector, sino de cada uno de nosotros.

Para empezar, una manera de inteligente de actuar es cuidarnos más. La manera más directa de ahorrar el coste sanitario es evitar que vaya a producirse. Cuidémonos!

1 comentario:

  1. No podria estar més d'acord amb aquesta publicació.
    Un dels greus defectes de l'ésser humà és la tendència a passar els problemes als altres i fer veure que ell no hi té res a veure, que ell és simplement qui en rep les conseqüències, en comptes d'adonar-nos que realment podem fer petits gestos que mica en mica es poden fer grans. I aquests gestos potser no seran la cura definitiva, però sí que contribuiran a parar de produir les consequüències de les que ens queixem. Hem d'arribar a la causa per poder resoldre els problemes i no arreclar directament les conseqüències, perquè si no arribem a la causa, en un altre moment, tornarem a cometre el mateix error perquè anteriorment no vem aprofundir prou com per saber quin va ser el que ens va portar a aquella situació.

    ResponderEliminar