8.10.11

Qui diu que no és pot canviar?/¿Quien dice que no se puede cambiar?



Espai OME COACHING RADIO, dimecres 5 d'octubre de 2011.
Espacio OME COACHING RADIO, miércoles 5 de octubre de 2011.

3.10.11

La qualitat de vida / La calidad de vida



La qualitat de vida és un concepte utilitzat per avaluar el benestar global d’individus i de societats, que no ha de ser confós amb el concepte de nivell de vida que està enfocat, principalment, als ingressos i poder adquisitiu. Els indicadors de qualitat de vida inclouen, a més d’elements de riquesa i ocupació, aspectes en relació a l’ambient físic,la salut física i l’emocional , les relacions interpersonals, el desenvolupament personal, l’autodeterminació, la inclusió social.... És un concepte multidimensional influenciat per diferents factors, els personals, els ambientals i la seva interacció.

Si bé l’interès per a la qualitat de vida existeix des de fa molt de temps, el concepte com a tal amb la preocupació per a la seva avaluació sistemàtica i científica comença a popularitzar-se a la dècada dels 60. En aquests moments és un concepte que comença a estar en perill donada la situació del país. Es diu que hem viscut molt bé, que mai estarem com hem estat fins ara, que els nostres fills viuran pitjor que ho hem fet nosaltres...

A la vista de tanta amenaça, m’agradaria donar un toc de positivisme i valorar com deia al principi que la qualitat de vida depèn també de factors personals que està a les nostres mans poder treballar, per tal de millorar la nostra qualitat de vida i trobar-nos millor. Hem avançat força en orientar els nostres objectius a cuidar la nostra salut per tal de prevenir problemes físics. Això ho tenim molt clar: fem esport, anem al gimnàs, vigilem la nostra alimentació...

Però fem accions per a orientar els nostres objectius a tenir una bona salut emocional? Unes bones relacions personals? Una bona autodeterminació i una eficaç presa de decisions? Treballem la nostra capacitat d’escollir ?...

Potser podríem fer una petita reflexió analitzar els nostres punts febles i fer un pla d’acció per a millorar, de ben segur que així milloraríem també la nostra qualitat de vida.

Endavant! Si volem, podem.

La calidad de vida es un concepto utilizado para evaluar el bienestar global de individuos y de sociedades, que no debe ser confundido con el concepto de nivel de vida que está enfocado, principalmente, los ingresos y poder adquisitivo.

Los indicadores de calidad de vida incluyen, además de elementos de riqueza y empleo, aspectos en relación al ambiente físico, la salud física y la emocional, las relaciones interpersonales, el desarrollo personal, la autodeterminación, la inclusión social.... Es un concepto multidimensional influenciado por diferentes factores, los personales, los ambientales y su interacción.

Si bien el interés por la calidad de vida existe desde hace mucho tiempo, el concepto como tal con la preocupación para su evaluación sistemática y científica comienza a popularizarse en la década de los 60. En estos momentos es un concepto que empieza a estar en peligro dada la situación del país. Se dice que hemos vivido muy bien, que nunca estaremos como hemos estado hasta ahora, que nuestros hijos vivirán peor de lo que nosotros lo hemos hecho...

A la vista de tanta amenaza, me gustaría dar un toque de positivismo y valorar como decía al principio que la calidad de vida depende también de factores personales que está en nuestras manos poder trabajar, para mejorar nuestra calidad de vida y encontrarnos mejor. Hemos avanzado bastante en orientar nuestros objetivos a cuidar nuestra salud para prevenir problemas físicos. Esto lo tenemos muy claro: hacemos deporte, vamos al gimnasio, vigilamos nuestra alimentación...

Pero ¿hacemos acciones para orientar nuestros objetivos a tener una buena salud emocional? ¿Unas buenas relaciones personales? ¿Una buena autodeterminación y una eficaz toma de decisiones? ¿Trabajamos nuestra capacidad de elegir? ...

Quizá podríamos hacer una pequeña reflexión analizar nuestros puntos débiles y hacer un plan de acción para mejorar, seguro que así mejoraríamos también nuestra calidad de vida.

Adelante! Si queremos, podemos.

23.9.11

Espais de Benestar OME Coaching

Des d'aquest mes de setembre OME COACHING tambè està present a Ràdio Martorell, amb Espais de Benestar Ome Coaching. Els dimecres, quinzenalment, a les 11 del matí. En el cas que no escoltar-nos en directe no us preocupeu, us penjarem el programa aquí.
Volem agrair des d'aquí als treballadors de Ràdio Martorell per la seva bona disposició i gran ajuda.
Desde este mes de septiembre OME COACHING tambièn està presente en Radio Martorell, con Espacios de Bienestar Ome Coaching. Los miercoles, quincenalmente, a las 11 de la mañana. En el caso de que no podaís oirnos en directo no os preocupeis, os colgaremos el programa aquí.
Queremos agradecer desde aquí a los trabajadores de Radio Martorell por su buena disposición y su gran ayuda.

9.8.11

Claus per a millorar - Claves para mejorar


Quan veig l’evolució positiva dels processos de coaching m’adono que hi ha alguns signes que són comuns a la majoria. La pròpia voluntat de millora i el compromís personal per aconseguir passar d’una situació actual a una situació desitjada, en són alguns d’ells. Són el punt de sortida. Un bon punt de sortida i amb ells s’inicia un camí de descoberta que sovint no podíem ni imaginar abans de començar.

Reflexionant sobre alguns dels darrers processos en els que he participat, he identificat tres elements clau:

1. Descobrir les emocions. Conèixer-les i gestionar-les adequadament és fonamental. Ve essent una constant veure lo puc acostumats que estem a identificar les nostres emocions:
a. El tipus d’emocions que sentim
b. D’on venen i què les produeix?

2. Donar-se un vot de confiança. A un mateix i també als altres. L’un afavoreix l’autoestima i l’altre afavoreix l’estima. Ambdós són complementaris i et faciliten la presa decisions.

3. Estar disposat a expandir límits. De fet, al principi, costa tanmateix acceptar que tenim límits que ens hem posat nosaltres mateixos. Costa adonar-se que no són ni veritats incontestables ni murs infranquejables. En el moment que els acceptem i sortim de la nostra zona de comoditat, s’obre davant nostre un panorama nou i enriquidor que ens esperona a seguir i seguir i seguir...


“El pessimista és aquell que es queixa del soroll
quan l’oportunitat truca a la seva porta”
(Oscar Wilde)



Cuando veo la evolución positiva de los procesos de coaching me doy cuenta de que existen algunos signos que son comunes. La propia voluntad de mejora y el compromiso personal para conseguir pasar de una situación dada a una situación deseada, son algunos de ellos. Son el punto de salida. Un buen punto de salida. Con ellos se inicia un camino de descubierta que a menudo no podíamos ni imaginar antes de emprenderlo.

Reflexionando sobre algunos de los últimos procesos en los que he participado, he identificado tres elementos clave:

1. Descubrir las emociones. Conocerlas y gestionarlas de manera adecuada es fundamental. Es una constante ver lo poco habituados que estamos a identificar nuestras emociones:
a. Los tipos de emociones que sentimos, y
b. De dónde proceden y qué las origina.

2. Darse un voto de confianza. A uno mismo y también a los demás. Uno favorece la autoestima y el otro favorece la estima. Ambos son complementarios y te facilitan la toma de decisiones.

3. Estar dispuesto a expandir límites. De hecho, al principio, cuesta incluso aceptar que tenemos límites que nos hemos impuesto nosotros mismos. Cuesta darse cuenta que no son ni verdades incontestables ni muros infranqueables. En el momento en que los aceptamos y salimos de nuestra zona de comodidad, se abre ante nosotros un panorama nuevo y enriquecedor que nos impulsa a seguir y seguir, y seguir…


“El pesimista es alguien que se queja del ruido
cuando la oportunidad llama a su puerta”.
(Oscar Wilde)

1.8.11

Valor i cost - Valor y coste



El valor no és el cost. Aquest matí m'han fet arribar aquesta "petita joia" (gràcies Fransu) que pot servir per il.lustrar moltes coses, per exemple, la importància del coneixement que s'amaga darrera la feina i l'experiència. El valor de les coses.

El valor no es el coste. Esta mañana me han hecho llegar esta "pequeña joya" (gracias Fransu) que puede servir para ilustrar muchas cosas como, por ejemplo, la importancia del conocimiento que se encuentra detrás del trabajo y la experiencia. El valor de las cosas.

25.6.11

Habilitats / Habilidades










Habilitats per a viure i conviure
El concepte d’habilitat fa referència a la capacitat i disposició per a fer alguna cosa, és el grau de competència d’una persona per a fer front a un objectiu.

L’habilitat pot ser una aptitud innata o desenvolupada. La pràctica, l’entrenament i l’experiència permeten que una persona aconsegueixi millorar les seves habilitats.

Podríem parlar de diferents tipus d’habilitats però em centraré en les habilitats socials que són les que ens ajuden a relacionar-nos millor amb altres persones.

Aquestes habilitats es manifesten a través d’un gran número de conductes quotidianes que realitzem en situacions d’interacció social: escoltar, mantenir una conversa, conèixer i expressar els propis sentiments i entendre els dels altres, negociar, defendre els propis drets, enfrontar-se a situacions d’estrès, prendre iniciatives, resoldre problemes del dia a dia..... i també podem treballar per a millorar-les.

Viure de “per si” i en aquets moments, no és una tasca fàcil però podem donar-li aquell caire que ens agradaria, que d’acord amb els nostres valors i les nostres habilitats ens aportaran més pau i tranquil•litat. Per tot això, cal anar coneixent-nos i treballar per relacionar-nos i comunicar-nos millor amb els altres.


Habilidades para vivir y convivir

El concepto de habilidad hace referencia a la capacidad y disposición para hacer algo, es el grado de competencia de una persona para hacer frente a un objetivo.

La habilidad puede ser una aptitud innata o desarrollada. La práctica, el entrenamiento y la experiencia permiten que una persona consiga mejorar sus habilidades.

Podríamos hablar de diferentes tipos de habilidades pero me centraré en las habilidades sociales que son las que nos ayudan a relacionarnos mejor con otras personas.

Estas habilidades se manifiestan a través de un gran número de conductas cotidianas que realizamos en situaciones de interacción social: escuchar, mantener una conversación, conocer y expresar los propios sentimientos y entender los de los otros, negociar, defender los propios derechos, enfrentarte a situaciones de estrés, tomar iniciativas , resolver problemas del día a día....., y también podemos trabajar para mejorarlas.

Vivir de “por sí” y en estos momentos no es una tarea fácil pero podemos darle aquel cariz que nos gustaría, que de acuerdo con nuestros valores y nuestras habilidades nos aportarán más paz y tranquilidad. Por ese motivo es muy importante ir conociéndonos y trabajar para relacionarnos y comunicarnos mejor con los demás.






11.6.11

Felicitat / Felicidad











Quin és el més primari dels nostres objectius?

SER FELIÇ. Aquesta és una resposta comú a tots….

Volem ser feliços i per tant els estímuls que cataloguem com positius son aquells que creiem que ens apropen a la FELICITAT i refusem aquells que creiem que ens allunyen de la mateixa.

Molt sovint aquesta “classificació” la fem de manera no conscient, impulsats per les nostres tendències o “caràcter”. Aquesta manca de consciencia ens allunya de la llibertat d’elecció i per tant ens fa esclaus d’unes tendències que escapen al nostre control.

El nostre objectiu primordial de ser feliços ens empeny a buscar incansablement el millor mètode par aconseguir en el menor temps possible aquesta desitjada meta.

Es important estar atents per detectar que es el que ens fa entrar en tensió, quines situacions ens posen nerviosos i de mal humor. Comprovar que d’algunes d’elles ens adonem una vegada ja hem perdut el control de les nostres reaccions. Quan ja ens han fet fer, dir o pensar alguna cosa sense que hàgim pogut decidir-ho explícitament. Arribar aquest punt de la pràctica, entendrem que per poder treballar-les, primer devem identificar-les, sinó les reconeixem no les podem gestionar i per tant, ens dominen.

A vegades ens fa vergonya descobrir el que ens posa nerviosos ja que son coses que nosaltres mateixos denominem “tonteries”. Per tant, hem de dotar-nos d’un cert grau de valentia, honestedat, i treballar diligentment. Ser capaços d’anotar les nostres descobertes en el nostre diari de creixement personal ens permetrà evolucionar a un major ritme.

Quan aprenem a transformar les tensions en relaxació iniciem una espiral positiva, que ens ajuda a seguir observant i profunditzant en el dia a dia.

Des del procés d’investigació en el camí de la recerca de la felicitat, como va dir Buda fa 2550 anys, aquesta depèn d’un mateix, no depèn de res extern. És una actitud. Ser feliç té a veure amb les tendències positives, en la mesura que tu entrenes a la ment a fixar-se més en allò positiu, que en allò negatiu, d’una forma natural, les respostes automàtiques, en lloc d’anar cap la negativitat, començaran a anar cap a la positivitat.

Us recomano el TALLER DE BENESTAR INTERIOR. Des de OME COACHING volem que sigueu feliços.

¿Cuál es el más primario de nuestros objetivos?

SER FELIZ. Esta es una respuesta común a todos….

Queremos ser felices y por lo tanto los estímulos que catalogamos como positivos son aquellos que creemos que nos acercan a la FELICIDAD y rechazamos aquellos que creemos que nos alejan de la misma.

A menudo esta “clasificación” la hacemos de manera no consciente, impulsados por nuestras tendencias o “carácter”. Esa falta de consciencia nos aleja de la libertad de elección y por lo tanto nos hace esclavos de unas tendencias que escapan a nuestro control.

Nuestro objetivo primordial de ser felices nos empuja a buscar incansablemente el mejor método para conseguir en el menor tiempo posible esa ansiada meta.

Es importante estar atentos para detectar qué es lo que nos hace entrar en tensión, qué situaciones nos ponen nerviosos y de mal humor. Comprobar que de algunas de ellas nos damos cuenta una vez ya hemos perdido el control de nuestras reacciones. Cuando ya nos han hecho hacer, decir o pensar algo sin que hayamos podido decidirlo explícitamente. Llegado este punto de la práctica, entenderemos que para poder trabajarlas, primero debemos identificarlas, sino las reconocemos no las podemos gestionar y por lo tanto, nos dominan.

A veces nos da vergüenza descubrir lo que nos pone nerviosos ya que son cosas que nosotros mismos denominamos “tonterías”. Por lo que debemos dotarnos con cierto grado de valentía, honestidad, y trabajar en ello diligentemente. Ser capaces de anotar nuestras averiguaciones en nuestro diario de crecimiento personal nos permitirá evolucionar a un mayor ritmo.

Cuando aprendemos a transformar las tensiones en relajación iniciamos una espiral positiva, que nos ayuda a seguir observando y profundizando en el día a día.

Desde el proceso de investigación en el camino en busca de la felicidad, como dijo Buda hace 2550 años, ésta depende de uno mismo, no depende de nada externo. Es una actitud. Ser feliz tiene que ver con las tendencias positivas, en la medida que tú entrenes a la mente a fijarse más en lo positivo, que en lo negativo, de una forma natural, las respuestas automáticas, en vez de ir hacia lo negativo, empezarán a ir hacia lo positivo.

Os recomiendo el TALLER DE BIENESTAR INTERIOR. Desde OME COACHING queremos que seáis felices.